Ja havia sentit nomenar la figura d'aquest antropòleg, escriptor, traductor, intel·lectual... i no sé quantes coses més. I ara he tingut l'oportunitat de llegir-ne alguna cosa. Aquest llibret és atractiu i molt adient per a iniciar-se a llegir Mira, entre altres coses, pel seu eclecticisme. En dues centes pàgines i escaig, l'autor ofereix un tast de cadascun dels temes dels quals ―pareix― ha parlat profusament en altres assaigs seus més extensos. A través d'una prosa molt llegidora, sovint propera a l'oralitat, s'interroga sobre paraules ―i per tant conceptes― que utilitzem dia a dia en el nostre llenguatge, sense ésser conscients del seu significat i les seues implicacions.En comente dos breument, els que més m'han interessat. La cultura: què és això de la cultura? Aquesta és innata, s'hereta, es transmet, o es apresa per un grup de privilegiats? Qui decideix què és i què no és la cultura? Qui té el poder de donar prestigi a una determinada manifestació cultural ―l'òpera per exemple, i no la jota valenciana―, de convertir-la en alta cultura o cultura culta? Es pot parlar d'una cultura europea, d'una cultura catalana, espanyola, valenciana, manxega?
La nació i la identitat: què és això de la nació? Què i qui ens diu què som? A partir de quina ratlla en el mapa uns són una cosa i altres altra? Té trellat això d'organitzar-nos en nacions, ho hem fet sempre així? Pot una nació o una identitat ser excloent? Són igual de diferents les nacionalitats letona, estoniana i russa de per exemple, la catalana? Podem viure sense encaixar-nos en els conceptes de nació i nacional?
Com heu vist, Mira utilitza el mètode inductiu, és a dir, es fa preguntes, sobre casos concrets, per tal de poder traure'n conclusions generals. Ell no ens donarà respostes, no serà prescriptiu: ens suggerirà, això sí, camins, perquè traguem les nostres pròpies conclusions, si podem. En definitiva, el llibre m'ha engrescat precisament per això, per tractar de fer pensar al lector sobre conceptes més complexos del que semblen, que sovint es donen per fets i no es posen dubte. Així podrem esdevenir millors persones i construir una idea pròpia i fonamentada sobre el món que ens envolta, més que no pas deixar-nos dur per la inèrcia i les idees preconcebudes i establides.
Web sobre l'autor
La nació i la identitat: què és això de la nació? Què i qui ens diu què som? A partir de quina ratlla en el mapa uns són una cosa i altres altra? Té trellat això d'organitzar-nos en nacions, ho hem fet sempre així? Pot una nació o una identitat ser excloent? Són igual de diferents les nacionalitats letona, estoniana i russa de per exemple, la catalana? Podem viure sense encaixar-nos en els conceptes de nació i nacional?
Com heu vist, Mira utilitza el mètode inductiu, és a dir, es fa preguntes, sobre casos concrets, per tal de poder traure'n conclusions generals. Ell no ens donarà respostes, no serà prescriptiu: ens suggerirà, això sí, camins, perquè traguem les nostres pròpies conclusions, si podem. En definitiva, el llibre m'ha engrescat precisament per això, per tractar de fer pensar al lector sobre conceptes més complexos del que semblen, que sovint es donen per fets i no es posen dubte. Així podrem esdevenir millors persones i construir una idea pròpia i fonamentada sobre el món que ens envolta, més que no pas deixar-nos dur per la inèrcia i les idees preconcebudes i establides.
Web sobre l'autor
