dimecres, 24 de desembre del 2008

Isabel Garcia i Canet al Ca Revolta



Dijous passat vaig estar a Ca Revolta, al recital de poesia d’Isabel Garcia i Canet. L’acte tenia un doble vessant, poètic i musical. La poetessa de Pego va compartir l’escenari amb el cantautor Rafa Xambó. Ambdós havien acordat el repertori que cadascú interpretaria, deduïsc que de temàtica comuna, de manera que hi havia una alternança d’un poema d’ella amb una cançó d’ell. L’acte va tindre, doncs, un sabor eclèctic ben curiós. D’una banda vam tindre el privilegi de sentir la càlida veu d’Isabel declamar els seus propis poemes. Del fons de la sala estant, qui escriu aquestes línies que tot siga dit, consumeix poesia quasi de manera anecdòtica va discernir poemes d’imatges mediterrànies, que reflexionaven sobre el fet de l’escriptura, parlaven de l’amistat, narraven les vides curioses dels habitants del centre de València, traspuaven sexualitat... Caldrà fer una lectura atenta del seu poemari Claustre.

D’altra banda, a Rafa Xambó no el coneixia més que de nom. Tanmateix, en sentir-lo vaig creure reconéixer la seua veu d’haver-la escoltada en alguna ràdio. Em va sorprendre gratament, i em va fer riure el seu estil socarró, com fa l’ullet als xicotets plaers de la vida. Em va fer la impressió que era un hedoniste declarat. El cantant es trobava a gust a l’escenari i es notava la complicitat entre ell i l’escriptora.

Ací podeu llegir els poemes d’Isabel Garcia Incertesa, La caverna i Santa Catalina.

Isabel va ser guardonada amb el XXVI premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó. El seu poemari Claustre ha estat publicat per 3i4. Val 10 eurets i el podeu trobar al Centre Octubre, al centre de València.