dimecres, 17 de febrer de 2010

«No recolzar-se»

Hui he fet el càlcul: cada setmana passe aproximadament 7 hores dins d’un autobús urbà. En aquest temps, u té temps de pensar moltes coses, de mirar el paisatge de barri que et saps de memòria, a diferents hores i sota diferents tipus de llum i de vent, d’escoltar converses alienes més o menys interessants, de llegir novel•les o d’escoltar música –amb els auriculars, per favor; de suportar –més que no pas delectar-se’n, normalment– el tarannà i les maneres de cada conductor, d’imaginar-se llavors com deu ser la seua vida, o la dels passatgers. A vegades et disgusta la mala educació d’alguns, o fins i tot ets testimoni d’alguna situació francament desagradable. També sents, és clar, converses sorprenents en tot tipus de llengües conegudes o totalment desconegudes –i a voltes en una barreja totes dues. U té molts minuts per davant, en què observa, per exemple, les diferents actituds que té la gent a l’hora de seure i d’interactuar, si s’esdevé, amb altres passatgers –per què la gent s’asseu en el seient més proper al corredor i deixa buit el del costat de la finestra? Ho fa per poder escapar-se més ràpid del bus, per no haver de parlar amb ningú i demanar-li puc passar, per favor? ¿per persuadir els nous passatgers que no s’asseguen al seu costat, que s’apanyen i que es queden drets?

Certament, a l’autobús es reuneix tot tipus de gent, i tal volta per això hom tendeix a l’autoaïllament preventiu, a preferir tindre devora un seient buit abans que qualsevol ésser humà. No hauria de ser així, és clar. I ja que parlem de les interaccions entre companys de viatge, hui, a l’autobús, m’he fixat que els dos seients verds (els preferents per a minusvàlids, dones embarassades i gent gran) dels nous models d’autobús estan situats de manera que un passatger es troba enfront de l’altre. Això té com a conseqüència que els resulta més fàcil, si volen, comunicar-se entre si. Curiosament, aquesta predisposició no era als models antics... ¿Deu ser que es pressuposa que els iaios i embarassades tenen més coses a dir-se que el –diguem-ne– ciutadà mitjà en plenes facultats físiques i mentals, els qui esperem en silenci la nostra parada, encaixonats al costat d’una altra persona la cara de la qual no veiem?

En fi, en aquestes i altres beneitures té u temps de pensar-hi. I coses en què fixar-se, a les quals segurament tothom no dóna importància. Una d’aquestes coses és la retolació en valencià. La d’EMT València és, en general, correcta, però en ocasions, cal dir-ho, bastant desencertada. Com a exemple gràfic –i una vegada més, lingüístic– és la del vidre de la porta d’eixida del bus: fins ara ens demanava cordialment que No vos recolzeu en la porta, és a dir, s’adreçava de vós (o de vosaltres) al ciutadà, com pertoca en situacions de cortesia en català (recolzeu), i utilitzava el pronom vos en posició preverbal, tal com l’usem els valencians i els balears . Doncs bé, ara, en els últims models d’autobús, han decidit que la frase valenciana s’acoste a la castellana, no en les paraules però sí en el tractament, de manera que l’equivalent de No apoyarse és No recolzar-se, amb el verb «recolzar» en infinitiu, cosa impròpia en català. També ens diu, respecte de l’abonament, que ensenyar i validar, i no ensenyeu i valideu, que seria molt més adient. ¿És que no recordem el no fumeu dels bars o el no passeu entre els vagons de tramvia, o imprés a les cintes policials d'acordonar una zona? A què es deu aquest canvi en la retolació? Assimilació lingüística o falta d’interés per assessorar-se lingüísticament?


No vos recolzeu en la porta (retolació antiga)

No recolzar-se (retolació actual)

diumenge, 14 de febrer de 2010

El pavilló

Senyal que guia al pavilló cobert de Burjassot

Pavelló: del s. XIII; del llatí papĭlio, -ōnis 'papallona; tenda de campanya', ja en el mateix llatí per comparació de les teles de les tendes, mogudes pel vent, amb les ales de la papallona.

Una pronúncia local? Un capritxós desig d'acostar-se a l'ètim de la paraula? O simplement una altra pifiada en la senyalització als nostres pobles i ciutats?