diumenge, 7 de desembre de 2008

Ante todo mucha calma



Any 1991: la URSS deixa d’existir; esclaten conflictes armats als Balcans... la banda de rock gallega Siniestro Total ofereix un concert impressionant a la sala Arena de València, que més tard es convertiria en l’àlbum mític Ante todo mucha calma. Malauradament, no hi vaig poder assistir, ja que no alçava un pam de terra –sempre lamentaré no haver nascut uns anys abans–. El disc resultant d’aquell concert constitueix una fita en la meua trajectòria vital, puix va ser de la primera música que vaig sentir –a més de cassets de Ramones, heretades de cosins i germana– i per això me’l mire amb un cert component sentimental, nostàlgic, un afecte declarat. Les lletres de Siniestro m’enjogassaven de xiquet i em continuen flipant hui dia. L’exacerbació i la transgressió hi són ben presents, i d’entrada pot paréixer que cadascun dels seus temes no és més que una rastellera de despropòsits. No diré jo que no, però també són un exercici de sarcasme àcid, una mirada a la societat que la critica i se’n riu. I saber riure’s d’un mateix és una gran virtut. En definitiva, llenguatge políticament incorrecte a ritme de rock and roll. Per recordar els vells temps, doncs, vos deixe un parell de cançons del susdit concert. Espere que les xaleu tant com faig jo.




Ya no hay trilobites en el mar
en Siberia no queda ni un mamut
las ballenas desaparecerán
así que, humano, ya sólo quedas tú

Pueblos del mundo: ¡extinguíos!
dejad que continúe la evolución
esterilizad a vuestro hijos
juntos de la mano hacia la extinción

Sonríe cuando te vayas a fosilizar
que no piensen luego que lo has pasado mal
procura extinguirte con clase y dignidad
piensa en el museo de historia natural

La edad de los insectos llegará
y con ojos compuestos me verás
te detectará con antenas y radar
zumbaré de placer al procrear



En memoria de Morfeo
tengo a media hasta el párpado
es la hora de la siesta
veo un tronco y una sierra
y un rebaño de ovejitas
y un montón de zetas

La coca cola sin cafeína
el nescafé descafeinado
y la cama ya me espera
horizontal o vertical
yo prefiero Horizontal
y a dormir a pierna suelta

Colecciono moscas moscas tse-tse
bebo cloroformo y meriendo valium diez

Camino de la cama es el mejor camino
sólo estar durmiendo es mejor que estar dormido

Cuatro esquinitas tiene mi cama
cuatro angelitos me la guardan
y ya estoy en el nirvana
no hay nada como mi almohada
yo la abrazo y la consulto
me aconseja y me ama
vaso de agua y palmatoria
y galletitas por si hay hambre
en el lecho conyugal
y con esto y un bizcocho
hasta mañana si Dios quiere
y si no quiere me da igual

Oye tronco cómo ronco: volumen brutal
por mucho que me muevas no me pienso despertar

Camino de la cama es el mejor camino
sólo estar durmiendo es mejor que estar dormido

2 comentaris:

Anònim ha dit...

hola!tinc un descobriment que jo crec q tagradarà tant com magrada't a mi, i li ho ensenyat a mon pare i sha emocionat i tot!gggg,siniestro total cantat el chiki chiki al youtube!!bs

Josep Lluís ha dit...

Hola anònim!

Sigues benvingut/-da al blog! Gràcies pel vídeo de què em parlaves. Que grans Siniestro Total... no em canse d'escotar-los.

Espere que passes sovint per ací.

Salut!