Notícies falses: «Falla sense faltes»

Troben un rètol faller sense faltes d’ortografia

Experts lingüistes i fallers se’n fan creus

Inaudit, inefable, mai vist... els adjectius s’acaben. Ens hem assabentat de l’existència d’uns versets de falla amb una excelsitud ortogràfica sense precedents a València. L’alarma ha sonat quan un turista faller felicitava els membres d’un casal per escriure els seus versets «sense cap falta d’ortografia», cosa que, lluny de causar orgull, ha deixat els fallers astorats i trasbalsats. L’escrit es troba en un monument conegut del cap i casal, als peus d’un dels ninots. Ens hi hem traslladat immediatament.

Al nostre costat, un equip conjunt de filòlegs i policia científica –desplaçat al lloc dels fets a primera hora– examina l’escrit per esbrinar si hi ha accents o lletres afegides a posteriori per algun garneu amb dèria correctora, tal com sospiten els fallers. «Ja els tenim fitxats; en cónter de vore la falla, aguaiten els cartellets i posen males cares; no s’estranye vosté que hagen segut ells». Malgrat tot, els resultats de la recerca han estat clars: la pintura del rètol és la mateixa que la de la resta de cartells, i s’ha comprovat que accents, apòstrofs i eles geminades no són cap afegitó posterior. Per tant, es tracta de versets escrits originalment ben redactats, en una llengua gràcil, intel•ligible i –ací rau el problema– totalment estàndard, que han eixit probablement del cor del casal.

Segons un membres destacat de la falla: «En sigles d’història fallera, mai havia passat res aixina. No sé com ha segut, açò no se pot permitir, és vergonyós, sempre fem lo que podem pa escriure en valencià com toca, vosté m’entén, en la improvisació i la gràcia que mos caracterisa... sense parar atenció en “castellanismes” ni romanços de la gent docta. Mosatros ham escrit sempre en sentiment. Ara pareix com si ho havérem escrit en català. Quan pillem al tunante el pelarem viu».

La Fallera major plora en conéixer els fets

La Junta Fallera ha designat un Comité Identitari de Valenciania que està investigant els fets i cercant el culpable dins el casal, mitjançant durs interrogatoris. De moment, però, no pareix que cap membre estiga en possessió del certificat Mitjà de valencià de la Junta Qualificadora o haja cursat cap formació sospitosa. Mentre ens expliquen açò, un jove transeünt amb evidents símptomes d’embriaguesa ens ha interpel•lat, riatxant-se: «total, el Mitjà de la Junta tampoc li hauria servit gaire, a mi per exemple me’l varen regalar...» Membres de la falla s’han afanyat a immobilitzar-lo, per si un cas.

Els experts lingüistes han declarat: «Açò només pot ser obra d’un pertorbat: ha conciliat el llenguatge popular propi de l’expressió fallera amb la normativa i gramàtica oficial vigent... El malfactor sabia el que es feia: ha utilitzat lèxic i conjugació genuïnes acceptades per la normativa, tot amb els accents al lloc... Hi ha posat comes i tot. Déu meu, fins i tot rimava». L’afront ha provocat confusió i sospites entre els fallers; quan no disputes sobre si tal o qual paraula és valenciana o catalana. Amb tot, la impressió majoritària dels fallers la reflecteix un jove faller: «En verdad es raro lo que ha pasao, porque en la falla sólo hablan valenciano un par de abuelos –sólo con sus mujeres, sabes– pero no lo saben escribir... pero qué quieres que te diga, yo me paso el día aquí jugando al truc y en los carteles y en la falla no me había fijao hasta que me lo habéis dicho vosotros.»

L’equip de l’artista faller contractat enguany sosté que ells no hi tenen res a veure. De moment, tots els indicis apunten que el culpable ha estat l’autor del llibret de falla, nouvingut al barri i que a hores d’ara no se sap on para. «Era un tio molt raro», han declarat, «parlava sempre en tot lo món en valencià, i una vegà el vérem llegint un llibre i tot». Mentre aquest embolic s’aclareix, una de les primeres mesures del comité ha estat demanar a l’Ajuntament de València una de les banderoles d’Espanya que engalanen la plaça de l’Ajuntament, per tal de penjar-la prop del casal i deixar clara així la filiació ideològica i lingüística de la falla, puix que les falles veïnes ja comencen a escampar diendes sobre possibles conspiracions catalanistes.

La paraula de la setmana: «estrem / extrem»

Un estrem vol dir en valencià un moviment o gest violent, provocat per un ensurt, per una sorpresa, dolor sobtat, admiració, etc. Se sol dir que algú «fa un estrem» quan manifesta físicament el sobresalt que li ha provocat una notícia inesperada, o quan, per exemple, algú està allitat per alguna malaltia i tremola sobtadament per causa del dolor. Un estrem és per tant, en principi, una cosa involuntària, com una esgarrifança que ens ve. Ara bé, els estrems també es poden fingir o exagerar. Potser per això «fer estrems» també vol dir això: manifestar exageradament els sentiments. I açò és, precisament, una cosa ben voluntària que es fa fins i tot amb objectius maliciosos. Amb aquest sentit, una expressió similar és «fer escarafalls».

Per la meua experiència com a parlant, la paraula «estrem» es pronuncia amb essa. De fet, pareix que la grafia antiga respon a aquesta pronúncia i, a més a més, crec és ben òbvia la relació d’aquest mot amb el verb «estremir-se». Amb tot, però, els diccionaris normatius no recullen «estrem» sinó «extrem», amb ics, i malauradament no disposen d’una entrada específica per a l’accepció d’«esgarrifança» que explique ací, en aquest apunt. En qualsevol cas, l’escriguem d’una manera o d’una altra, l’important és que l’utilitzem.