Que no guanye el vampir

Donaran demà els valencians la seua confiança al vampir?

Qui ha dit que al PCPE s’ha encallat en les ideologies utòpiques del segle passat? La candidata per València aporta un aire nou i fresc

He llegit: «In cold blood», de Truman Capote

Ahir vaig acabar de llegir In cold blood (A sang freda), un d’eixos llibres que tens pendents durant anys però que per un motiu o per un altre no havies llegit encara. El nom vos deu ser ben familiar. És un llibre que, a mitjan camí entre la novel·la i el reportatge periodístic, descriu amb pèls i senyals la història al voltant de l’assassinat d’una família sencera, comés per dos presoners en llibertat condicional que buscaven diners. Des de la planificació del crim fins a la mort dels assassins, se’ns conten la psicologia i les històries personals de les víctimes, la infància i vida dels assassins, la vida privada dels policies que investiguen el cas, com este va afectar el poble i el país, i un llarg etcètera.

Els fets són reals i van ocórrer en 1959 a Holcomb, un poble de Kansas. Capote els investigà a fons i va escriure esta «novel·la de no ficció», que té una voluntat d’exhaustivitat periodística, de deixar constància de tot els fets, que es nota especialment quan hi inclou declaracions de totes les parts implicades. Amb tot —i tot i que per este motiu el llibre se m’ha fet en algun moment un poc llarg—, no deixa de ser un producte literari.

I en este sentit, en el purament literari, m’ha agradat com Capote dosifica la informació i ordena els fets narrats, a força de flashbacks i flashforwards. I és que, a pesar que des del principi se sap qui són els assassins i que acabaran enxampant-los, l’important i la intriga és el com va passar, què hi ha en l’endemig, la fugida dels assassins una vegada comés el crim, les seues converses. Capote deixa per al final els detalls de la captura i de com va ser assassinada la família —estos últims al principi es descriuen somerament. No sé si en este sentit hauríem de dir que el llibre és sensacionalista, però he de confessar que la paraula em passa pel cap.

Des del principi fins a les últimes pàgines, el que més m’ha impactat és la personalitat de l’assassí, Perry Smith, que el lector acaba coneixent al detall —fins i tot els seus somnis. Un xiquet amb un gran potencial, però que cresqué sense amor, acomplexat i amb una ràbia i una enveja cap als altres que el convertiren en un monstre. Fa feredat pensar com una persona intel·ligent, sensible, amb un bon potencial, amable i educada siga capaç de cometre fets tan atroços i cruels; com, tan prompte se sent culpable pel que ha fet, com de sobte és incapaç de sentir cap remordiment —això em fa vindre al cap una frase de la novel·la vampírica Carmilla, que deia que «una gran erudició i una intel·ligència clara poden anar lligades a la bogeria». Pensar que hi ha persones que fan eixa dissociació entre fets i sentiments dóna molt de mal rotllo.

La paraula de la setmana: «sagal»

Un sagal és un xiquet. Li vaig sentir esta paraula per primera vegada a una amiga de Castalla, i fa uns dies també a un xic de Vilafranca, ja que en aquell poble dels Ports (oficialment és del Maestrat, però està lligat històricament a Morella, segons me digué) també la utilitzen. «No tens sagals, ¿veritat?», preguntava el de Vilafranca per a saber si tenia fills.

I tornant a Castalla, resulta que Enric Valor, escriptor oriünd d’este poble, usava la paraula a bondó en els seus escrits. Ell, fins i tot, diferenciava sagal de zagal:

En el valencià meridional es fa la distinció entre zagal (derivat de l’àrab «zagall») que vol dir «xic de deu a quinze anys», i sagal, «ajudant d’un cotxe de servei públic» (derivat de saga o part de darrere d’un vehicle, on solia anar el sagal en les diligències).

Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1977), pàg. 59

No obstant això, els diccionaris normatius no arrepleguen zagal i atribuïxen a sagal estos tres sentits:

1. Xiquet que ajuda un pastor, que guarda el bestiar d’una masia.

2. Servidor de diligència o cotxe públic.
3. Xiquet d’edat de 10 a 15 anys aproximadament.

Segons el DCVB, el mot prové de l’àrab zagall, que vol dir ‘noi fort’. Probablement ha arribat al valencià a través del castellà.

(Redacció modificada en octubre de 2024)

Dos tastets de rock autòcton: Kibah i Enderrocks

Kibah és una formació de València ciutat que alterna riffs del rock dur amb passatges introspectius i melodies encomanadisses. I tot ho fan tres tios, un bateria contundent, un baix que sona com un bou i un guitarra i veu de melodia captivadora. Ací vos penge el videoclip de “Lejos” i vos enllace també la cançó —bastant més tranquil·la— “Hasta el día de hoy” (qué quieres de mí, si todo te di, colpidora eixa frase). Vos recomane que visiteu el seu myspace i sentiu temes que sonen a hit, com ara l’optimista “Rendido” o “Cómo no ser” (¿Cómo no ser cobarde en este mundo por hacer? ¿Cómo no ser poeta en otoño y besar tu piel?, m’encanta eixa tornada).

Enderrocks és un grup ribrenc de heavy metal amb tocs thrash i de power que, si bé musicalment sona un peliu convencional, té un so sòlid i una producció bastant aconseguida. A més de “Aquesta nit”, que vos penge ací, en línia també podeu sentir altres temes com “Miralls trencats”, “Octubre” o una versió de “Boig per tu” de Sau.

Myspace d'Enderrocks

He vist: «Midnight in Paris», de Woody Allen

L’última pel·lícula de Woody Allen, Midnight in Paris m’ha fet riure i passar una bona estona, prou més que el seu anterior film. A banda del clàssic «parelles que no funcionen» m’ha sorprés especialment el component màgic, eixe viatge en el temps que el tràiler no revela. I millor no dir-ne res més.

Com sempre, m’ha semblat curiós com, a la sala, davant les bromes i aclucades d’ull culturals que apareixen contínuament, com alguns entre el públic es petaven de riure i d’altres restaven en silenci perquè no havien agarrat la conya ―val a dir que jo estiguí en els dos grups. I així mateix m’ha agradat especialment el personatge del pedant, a través del qual la pel·lícula satiritza els qui aprofiten tot moment per a exhibir els seus coneixements davant dels altres amb l’objectiu de vanagloriar-se’n.

Dels personatges, el que més em feia riure era el que fa de Hemingway, amb eixe caràcter dur, els seus aforismes sobre el fet literari i les intervencions magistrals i sentides quan narra fets de guerra. Molt aconseguit, sí senyor.

Ara bé, després de veure el film em faig dues preguntes:

Dins del film: qüestió de versemblança. Com torna el protagonista de la Belle Époque a la casa de Picasso dels anys vint si ell no controla eixos canvis de temps? Potser puja en un carruatge que l’espera fora de la sala de ball? Em sobtà el tall que es produeix en eixa escena.

Fora del film: Al públic tot era gent major! No eren tot iaios però cal dir que hi dominaven les canes. On era la gent jove? —«veient Torrente», em contesta una amiga—, no els agraden les pel·lícules d’Allen?

Paren la llei antigai a Uganda

Pareix que la pressió internacional ha tingut algun efecte, ni que siga un granet d'arena i el projecte de llei homòfob a Uganda no ha sigut aprovat. Traduïsc (no del tot acuradament) part del comunicat de l'ONG Avaaz i vos passe enllaços de la BBC i de The Guardian:

La llei antigai a Uganda ha fracassat. Semblava segur que anaven a aprovar-la la setmana passada, però després de les 1.6 milions peticions signades lliurades a Parlament, de desenes de milers de trucades als nostres governs, de centenars d’articles sobre la nostra campanya i d’una protesta mundial massiva, els polítics ugandesos han retirat el projecte de llei!

Va ser a l’últim minut: els extremistes religiosos van intentar aprovar el projecte de lleig dimecres, i van convocar un sessió d'emergència sense precedents al Parlament per a divendres. Però com sempre, vam reaccionar en qüestió d’hores. Enhorabona a tots els qui vau signar, vau telefonar, vau reenviar correus i vau fer donacions a aquesta campanya: amb la nostra ajuda, milers de persones innocents de la comunitat de gai d’Uganda no s’han alçat aquest matí havent d’acarar la possibilitat de ser executats per haver escollit estimar algú del mateix sexe.

Frank Mugisha, un líder valent de la comunitat de gai a Uganda ens va enviar aquest missatge:

"Activistes valents ugandesos de LGBT i milions de les persones arreu del món han unit forces i s’han enfrontat a aquesta horrible llei antihomosexualitat. El suport de la comunitat global Avaaz ha fet caure la balança per impedir que la llei anara avant. La solidaritat global ha tingut un paper enorme."

Aquesta lluita no s’ha acabat. Els extremistes que hi ha darrere d’aquesta llei podrien tornar a intentar-ho d’ací a 18 mesos. Però aquesta és la segona vegada que hem ajudat a derrotar aquest projecte de llei, i continuarem així fins que els qui estan plens d’odi desistisquen.