divendres, 22 de juliol del 2011

Criatures d'ultratomba


L’editorial Tàndem acaba de traure al carrer Criatures d’ultratomba, una antologia de relats vampírics i de terror d’autors europeus del segle XIX. L’aparició d’aquesta novetat em fa una il·lusió especial, ja que jo n’he sigut el traductor, i no puc amagar que estic content i satisfet d’haver col·laborat a acostar les narracions d’aquests clàssics als lectors valencians. La selecció és aquesta:

«La família del vurdalak» Tolstoi
«Berenice» Edgar Allan Poe
«L’esquelet del comte, o l’amant vampira», Elizabeth Caroline Grey
«La morta enamorada», Théophile Gautier
«El vampir», John William Polidori
«Morella», Edgar Allan Poe
«VYI», Nikolai Gogol
«No desperteu els morts», Johann Ludwig Tieck

Malgrat que el format i el plantejament de la publicació és de caire juvenil, trobe que es tracta d’un recull perfectament vàlid per a lectors adults interessats a conéixer la literatura vampírica primerenca, o que simplement vulguen fer un tast dels relats de terror d’aquella època —de fet, diria que relats inquietants i desconcertants de Poe són més aviat cosa d’adults—. També és força variat, i u s’hi troba tant atmosferes gòtiques (Tieck) com narracions de caire més folklorista (la llegenda ucraïnesa de VYI, que a mi em recorda alguna rondalla de Valor). Un altre punt positiu del recull és com mostra la figura del vampir des de diferents punts de vista: des del bohemi i seductor de Polidori o la femme fatale de Gautier, fins al vampir com a víctima d’un experiment (Grey) o d’una espècie de malaltia (Tolstoi).

L'antologia és el primer número de la col·lecció Tomba oberta, i es preveu que hi haja un segon volum.

dilluns, 18 de juliol del 2011

El potecari de Sueca

Hi havia en Sueca un potecari de molt mal gènit, i dos jovenots tenien sempre ganes de sentir-lo. Una nit de tantes s’ajuntaren i es digueren la u a l’altre:

—Esta nit li ham de juar una bona passaeta al potecari.

I en efecte, rondaren pels carrers dasta molt tard, i allà devés les dotze van i li toquen a la porta; peguen dasta tres colps en lo picaport, i el nostre bon home s’alça i s’assoma a la finestra, dient:

—Qui és?
—Som mosatros, Don Fulà: faça el favor d’abaixar corrent, que és molt precís.

Es vist de rapafuig i se n’abaixa, i al que obri el finestronet per a vore qui eren i què volien, digueren de fora:

—Acoste la llum.

L’acosta, i traent u d’ells un xavo d’a quatre i mirant-lo, es gira a l’altre i li diu:

—Veus com és lo que jo et dia, que no era dos sinós quatre?

I sense més ni més pegaren els dos a fugir, deixant-se al potecari fet de pedra i en la palmatòria o caputxina en la mà, desfogant-se en dir-los totes les picardies que pugué, de cremat que estava.