Supose que a tots –especialment els qui teniu un blog– vos sona la paraula post (un post) del lèxic d’Internet millor o pitjor adaptat al català. Doncs bé, el centre de terminologia TERMCAT prescriu que a l’anglés post cal dir-li apunt (per tant, l’anglés to post és escriure un apunt). Ho trobe bastant encertat. I és que en català la paraula «post» ja existia –existeix–, però en femení. Vejam: una post és una peça de fusta plana, més llarga que ampla i més ampla que gruixuda, el que en castellà es diu una tabla. Les posts es fan servir en diferents oficis manuals, i serveixen per a posar-hi l'objecte que s'ha de treballar. Així, parlem d’una post d'embastar, de tallar, etcètera.
Posts de llavar
Però el mot post no només s’utilitza amb oficis antics o contextos concretíssims: tot i que també és una cosa antiga, vos deu sonar la post de llavar (o rentar), sobre la qual abans es llavava la roba a mà (actualment també la que és delicada, si t’hi trobes amb ganes), o per exemple la post de planxar, per llevar les arrugues a la roba. També en les festes dels pobles, a l’estiu, es munten grans taulades al carrer perquè els ciutadans mengen a la fresca. Les taules provisionals que s’hi munten no són altra cosa que cavallets, posts de fusta i tapets de paper. En realitat, una post no cal que siga de fusta, ja que per extensió, es diu «post» a qualsevol peça plana, ampla i poc grossa, de qualsevol matèria sòlida rígida. Cert és, però, que en aquest cas l’anomenem preferentment placa, planxa o xapa. Per això podem dir planxa de surf, però també post de surf.
La paraula me la recorda mon pare mateix: a mitjan de segle passat, davant de qualsevol problema d’esquena, l'assumpte se solucionava posant-te a dormir damunt d’una post en comptes de fer-ho sobre un matalàs. L’esquena ben erta...