dissabte, 27 d’agost de 2011

He llegit: «La metamorfosi»


Fa unes setmanes, apostat en una cala, llegia en el suplement de La Vanguardia un reportatge sobre els llibres que havien marcat la vida de lectors que hui són escriptors reconeguts. Jo, que tinc el deute pendent d’assolir la lectura d’un bon nombre clàssics de literaris abans d’abandonar este món, em prenguí esta llista de recomanacions com un senyal del destí. He començat per La metamorfosi de Kafka. Què dir-ne, és lamentable no haver-la llegida abans. M’ha encantat: la naturalitat i la simplicitat amb què es narren uns fets surrealistes, impossibles; les relacions i els rols que s’estableixen entre els membres de la família arran de la transformació de Samsa en un enorme escarabat… —psicològicament molt interessant, em consta que s’ha escrit sobre això—. I la traducció al nostre català per part de Heike van Lawic i Enric Sòria és impecable.

Seguirem informant sobre més lectures. Canvi i fora!

divendres, 26 d’agost de 2011

Frases que u sent: «los chinos son todos iguales»

«Para mí es que los chinos son todos iguales».

Frase destriada d’una conversa entre tres guàrdies civils.

dijous, 25 d’agost de 2011

La paraula de la setmana: «passera»

(Com la setmana passada no n’hi hagué paraula, esta setmana en pose dues)

Una passera és, segons la definició del diccionari, un «tauló, tronc d’arbre, pedres, etc., convenientment col·locats per a poder passar un riu, un torrent». O siga, un pas de construcció poc elaborada que connecta un lloc amb un altre que és de difícil accés.

Però els parlants ampliem el sentit del mot i el traiem fora del context fluvial. Així, anomenem passera a la ruta que mena a algun lloc i que implica un coneixement previ del camí, sense el qual estaríem pegant tombs —«passera» adopta així un significat molt semblant a «drecera» o «travessa»—. D’ací l’expressió conéixer les passeres d’un lloc —sempre l’he sentida en plural—, que significa conéixer el camí que duu a un lloc. Per exemple:

Vés amb ton pare i que t’ensenye les passeres per a arribar a ca Toni (Toni viu en una casa aïllada a l'horta envoltada d'una xarxa de camins, i ens podríem fer un embolic per a arribar-hi).

Encén el llum, que no em sé les passeres (La persona ha entrat en una casa que no coneix i demana llum a l’amfitrió perquè no sap arribar al saló i perquè de camí podria entropessar amb alguna cosa).

De passeres tots n’heu xafat, este estiu, perquè així és com es diuen també les passarel·les de taulons de fusta d’accés a la platja.


Ací baix teniu un vídeo didàctic sobre la paraula:

La paraula de la setmana: «brancalet»

Brancal a l’entrada d’una dutxa

Des de Picassent ens suggereixen com a paraula de la setmana brancalet, que és la pedra o taulell travesser que es posa a la part inferior de l’obertura d’una porta —de l’entrada d’una casa, de la cuina o del bany— i que ve a un nivell més alt que el sòl exterior.

El brancalet es pot dir també «llindar» o «llinda»; és diminutiu de «brancal», que al seu torn és un derivat de «branca», potser perquè antigament s’utilitzava la fusta per a esta peça de la casa.