dissabte, 27 d’agost del 2011

He llegit: «La metamorfosi»


Fa unes setmanes, apostat en una cala, llegia en el suplement de La Vanguardia un reportatge sobre els llibres que havien marcat la vida de lectors que hui són escriptors reconeguts. Jo, que tinc el deute pendent d’assolir la lectura d’un bon nombre clàssics de literaris abans d’abandonar este món, em prenguí esta llista de recomanacions com un senyal del destí. He començat per La metamorfosi de Kafka. Què dir-ne, és lamentable no haver-la llegida abans. M’ha encantat: la naturalitat i la simplicitat amb què es narren uns fets surrealistes, impossibles; les relacions i els rols que s’estableixen entre els membres de la família arran de la transformació de Samsa en un enorme escarabat… —psicològicament molt interessant, em consta que s’ha escrit sobre això—. I la traducció al nostre català per part de Heike van Lawic i Enric Sòria és impecable.

Seguirem informant sobre més lectures. Canvi i fora!

divendres, 26 d’agost del 2011

Frases que u sent: «los chinos son todos iguales»

«Para mí es que los chinos son todos iguales».

Frase destriada d’una conversa entre tres guàrdies civils.

dijous, 25 d’agost del 2011

La paraula de la setmana: «passera»

Foto de Dietmar Rabich / Wikimedia Commons


Una passera és, segons la definició del diccionari, un «tauló de fusta o conjunt de pedres convenientment col·locades, que permet travessar un corrent d’aigua o una superfície d’aigua estancada sense banyar-se».

Però els parlants no només gastem la paraula en un context fluvial, sinó que n’ampliem el sentit i la gastem en l’expressió conéixer (o saber) les passeres, que significa conéixer els camins, els mitjans o els recursos per a moure’s en un àmbit determinat o per a fer o aconseguir alguna cosa.

Exemples d’ús:
Ves amb ton pare i que t’ensenye les passeres per a arribar a ca Toni (Toni viu en una casa aïllada a l’horta envoltada d’una xàrcia de camins, i podríem fer-nos un embolic per a arribar-hi).

Encén la llum, que no em sé les passeres (La persona ha entrat en una casa que no coneix i demana llum a l’amfitrió perquè no sap arribar al saló i de camí podria entropessar amb alguna cosa).
De passeres tots n’heu xafat, este estiu, perquè així és com es diuen també les passarel·les de taulons de fusta d’accés a la platja.

(Redacció modificada en juny de 2024)

La paraula de la setmana: «brancalet»



(imatge generada amb IA)

Des de Picassent me suggerixen com a paraula de la setmana brancalet, que és la fusta o pedra travessera que es posa a la part inferior d’una porta (de l’entrada d’una casa, de la cuina o del bany) i que està en un nivell més alt que el sòl exterior.

El brancalet es pot dir també brancal bancalet. Les tres formes les arreplega el Diccionari normatiu valencià, que també inclou llindar com a sinònim. En la zona de Xàtiva en diuen brincalet.

Brancalet és diminutiu de brancal, que al seu torn deriva de branca, potser perquè antigament s’utilitzava la fusta per a esta peça de la casa.

(Redacció modificada en juny de 2024)