dijous, 1 de gener de 2009

Començar l'any rockejant: «Ain't going down ('til the sun comes up)» de Garth Brooks



Què hi ha millor que començar l’any amb un poc de rock’n’roll? A veure si aquest tema de Garth Brooks ens desemboira una miqueta la ressaca. El vídeo potser és mediocre, però ben il·lustratiu de la història que conta la cançó*. Vos repte que després tracteu de cantar-la, de seguiu el fil de la lletra. En cas de no entendre, teniu disponible l'humil versió en valencià. Salut i que comence un gran any per a tots vosaltres!

Six o'clock on Friday evening
Momma doesn' t know she's leaving
'Til she hears the screen door slamming
Rubber squealin' gears a jamming
Local country station just a blaring on the radio
Pick him up at seven and they're headin' to the rodeo
Momma's on the front porch screamin' out her warning
Girl you better get your red head
Back in bed before the morning

Sis en punt, vesprada de divendres
La mare no sap que ella se’n va
Fins que sent el colp de la porta mosquitera
Grinyol de rodes, rasca el canvi de marxes
L’emissora local sona fort en la seua ràdio
Passa a buscar-lo a les set i s’allarguen al rodeo
La mare des del porxo l’escridassa amenaçant-la
«Més val xiqueta que abans de demà veja en el llit
eixos cabells rojos que tens»

Nine o'clock the show is ending
But the fun is just beginning
She knows he's anticipating
But she's gonna keep him waiting
Grab a bite to eat
And then they're heading to the honkey tonk
But loud crowds and line dancing
Just ain't what they really want
Drive out to the boondocks and park down by the creek
And where it's George Strait 'til real late
And dancing cheek to cheek

Nou en punt s’acaba l’espectacle
Però la diversió no ha fet més que començar
Ella sap que ell està esperant-ho
Però ella encara es farà de pregar
Agafen alguna cosa de menjar
I s’adrecen cap al bar Honkey-tonk
Però xivarri i ball en fila índia
No precisament el que ells volen
Se’n van a la quinta punyeta i aparquen vora un rierol
Sentint George Strait fins que és fa tard
galta amb galta els dos ballant


Ain't going down 'til the sun comes up
Ain't givin' in 'til they get enough
Going 'round the world in a pickup truck
Ain't goin' down 'til the sun comes up

Jo no me’n vaig fins que isca el sol
No ho deixe córrer fins que en tinguen prou
Rodaré amb la furgona per arreu del món
Jo no me’n vaig fins que isca el sol


Ten 'til twelve is wine and dancing
Midnight starts the hard romancing
One o'clock that truck is rocking
Two is coming, still no stopping
Break to check the clock at three
They're right on where they want to be
Four o'clock get up and going
Five o'clock that rooster's crowing

De deu a dotze tot és vi i ball
A mitjanit comença la història d’amor
La una en punt, eixe camió es balanceja
Es fan les dues, no hi ha aturador
Paren a mirar el rellotge i són les tres
Ells són just al millor moment
Quatre en punt s’alcen i marxen
Cinc en punt, ja canta el gall


Ain't going down 'til the sun comes up
Ain't givin' in 'til they get enough
Going 'round the world in a pickup truck
Ain't goin' down 'til the sun comes up

Jo no me’n vaig fins que isca el sol
No ho deixe córrer fins que en tinguen prou
Rodaré amb la furgona per arreu del món
Jo no me’n vaig fins que isca el sol

Six o'clock on Saturday
Her folks don't know he's on his way
The stalls are clean, the horses fed
They say she's grounded 'til she's dead
Well here he comes around the bend
Slowing down, she's jumping in
Hey mom, you're daughter's gone
And there they go again

Dissabte, les sis en punt
Sos pares no saben que ell ve de camí
Els estables són nets, els cavalls ja han menjat
Diuen que està castigada de per vida
Ara se’l veu arribar prenent el revolt
Redueix velocitat, ella hi entra d’un bot
«Ei mare, ta filla se n’ha anat»
I ara tornen a començar

*N’hi ha versions més casolanes encara, com la d’aquestes xiques enjogassades.

dilluns, 29 de desembre de 2008

He llegit: «Crim de Germania», de Josep Lozano

«Crim de Germania», de Josep Lozano, és una novel·la –ara matisarem açò– que parla de la convulsa època de la Revolta de les Germanies, que tingué lloc al Regne de València al segle XVI (1519-1522). M’ha resultat una lectura profundament entretinguda i didàctica que, amb l’ajut de testimonis de primera mà, a mitjan camí entre la ficció i la realitat, ens acosta d’una manera més humana i sorprenentment propera a la història del conflicte armat que va fer estralls al Regne de València del moment.

Quant a la forma, no és ben bé el paradigma d’allò que entenem com a novel·la. L’estructura no és lineal: tots els capítols tenen com a fil conductor el context de l’època i l’espai geogràfic valencià, però no és necessari llegir-los en ordre, puix no hi ha una trama o argument únic ―més que les vicissituds de la revolta― sinó visions personals d’un món, a la manera dels bloggers de hui dia, que fan que, tot plegat, el text faça sentit. Al llarg del llibre, Lozano farà servir gèneres varis: l’epistolar (cartes personals), el discurs polític dels líders agermanats, el conte o el dietari. Hi abunden els diàlegs, com per exemple, les converses d’inquisidors amb les seues víctimes. S’hi inclouen fins i tot fitxes de personatges, semblants a les fitxes policials de hui dia, amb detalls personals i humorístics, com si es tractara de fitxes d’un joc de rol.

La multiplicitat de veus narradores i testimonis, doncs, enriqueix el text i el fa molt dinàmic i curiós: hi trobarem les cartes que redacta un religiós sodomita exiliat al seu amant, que mai no podrà llegir-les, mort per la justícia de la Inquisició; la vida quotidiana de les prostitutes i mercaders de la ciutat de València; la narració de la lluita d’un moro tagarí per guanyar-se la vida, feta per ell mateix ―amb el consegüent i interessant punt de vista sobre els cristians dominants―; els malsons de la virreina Germana de Foix, acusada de trair i de no respectar els furs i costums del regne; els testimonis dels ciutadans que parlen de la Corbina, un personatge popular, una dona acusada de nigromàntica i herètica. Hi haurà tortures (la forca!), injustícies, i també amor i sexe.

A més a més, com sempre, el sempre ben documentat Lozano enriqueix el seu text amb un ventall de lèxic riquíssim, exacte, i sovint divertit, com fa palés l’ús de frases fetes, dites i expressions. Aquesta vegada vos en deixe uns quants exemples:

«Juguem al joc de la nit, tu fiques la mel, i jo fique el dit?»
«Segons el nas, el compàs»
«Bandir i córrer l’andola»
«Vindre com oli en un gresol»

Jo he llegit la tretzena edició, de 2001, publicada per 3i4. Darrerament se n’ha tret una revisada i ampliada per l’autor ―la tapa de la qual presideix aquesta entrada― que ha publicat l’editorial Bromera.