dijous, 4 d’agost de 2011

La paraula de la setmana: «cotna»


L’altre dia sopava amb uns amics en un bar i va sorgir un xicotet debat sobre la paraula cotna, que en la meua família sempre s’ha usat per a designar la corfa que envolta el formatge i que normalment no és comestible. Altres comensals companys meus usaven en este context la paraula «corfa», i es quan parlaven de cotna es referien exclusivament a la pell grossa i dura de la cansalada. Jo els vaig contar que un amic de L’Alcora em deia que allí deien «cotna de porc» a la pell torrada de porc, dura i greixosa, que és aperitiu típic als bars i que altres anomenem «morro» (no sé si per influència castellana).

Doncs bé, independentment de dialectes, cotna és això, la pell grossa i dura que recobreix alguna cosa, normalment: cansalada, pa, formatge o fruita. En valencià oral la pronunciem cona, com si la t no estiguera. L’origen del mot és el llatí *cŭtĭna, derivat de cutis, que significa ‘pell’.

dimecres, 3 d’agost de 2011

El misteri del carrer Fulano de Tal

Ja fa una setmana que a la porta de ma casa algú em va parar i des de l’interior d’un cotxe em va demanar pel carrer Fulano de Tal. Era la primera vegada que em preguntaven per aquell lloc, un carreró de la zona on jo vivia de menut, en el qual no m’he ficat mai i on fins fa pocs anys només hi havia un mur i un descampat. Potser perquè no el tenia present en la ment, potser perquè en aquell moment eren les tantes de la matinada i jo tornava a casa mig endormiscat, no vaig caure on era i no li vaig saber indicar.

Doncs bé, fa uns pocs dies un home major de pell morena i vestit amb samarreta de tirants em va aturar pel carrer i també em va preguntar pel susdit carrer. En aquell moment em trobava en millors condicions per a atendre visitants extraviats amb l’atenció i l’educació que és deguda. Com que visc en una cruïlla de termes municipals, la pregunta al foraster és quasi sempre obligada: «Es refereix vosté al carrer Fulano de Tal de Villarriba, de Villabajo o del Barri?» «Del barri», em va contestar un poc insegur. Li vaig dir que era dos carrers més avant. No sé per què, l’home va enfilar just pel costat contrari que li vaig indicar. Tot i que m’estranyà un poc, no doní al fet major importància i pensí simplement que el iaio ja feia catúfols.

Hui he baixat de casa vestit amb roba esportiva disposat a fer un poc de footing pel carril bici que hi ha als afores de la localitat i que popularment anomenem «ruta del colesterol». Quan encara no havia creuat la carretera, un xic jove —vestit per cert amb samarreta de tirants— al volant d’un Hyundai Coupé verd en hores baixes ha frenat bruscament per demanar-me també per eixe carrer apartat que tant estic sentint anomenar estos dies. La conversa ha sigut similar a la que havia tingut amb el iaio. Ara bé, esta vegada li he preguntat què era el que buscava, no perquè siga jo un dotor —de cap manera!—, sinó perquè si es tractava d’un lloc conegut per la gent de la zona, podria facilitar-li la recerca més ràpidament. El xic ha dubtat un moment i ha mormolat alguna cosa que de la vorera estant no he entés, de tan baixet que ho ha dit, però no hi he insistit més: li he indicat el camí i ell, fent una derrapada, grinyolant rodes i efectuant un canvi de sentit antireglamentari s’ha adreçat cap al lloc.

Poc després ja em trobe corrent per la ruta del colesterol, que serpenteja per un costat rantet a la carretera i per l’altre vora l’horta. De seguida lamente l’ocurrència de posar-me a fer esport sota el sol de les cinc de la vesprada d’un 2 d’agost. El cap em bull i la suor que em cau als ulls em produeix una coïssor molesta que no em deixa veure el que tinc davant. Aleshores, en una de tantes vegades que em grate els ulls i els òbric de nou, veig al lluny, com un miratge, la foto d’una pitrera enorme d’escot generós emmarcada en un dels cartells publicitaris de la carretera. En acostar-m’hi un poc més, puc distingir el text que hi ha baix:

«Nasty Girls», 20 € complet. C/ Fulano de Tal, 5, El Barri.

dimarts, 2 d’agost de 2011

Frases que u sent: «més fluixa que un pronom»

«Estic més fluixa que un pronom»


Frase dita per una filòloga en un estat de cansament considerable.