Enforfoguir és un curiós verb valencià, relacionat amb el català enfarfegar. Significa omplir d’un nombre excessiu d’adornaments, d’accessoris, d’elements, etc. Com podeu vore, hi ha el sentit d’acumulació, d’estretor, de falta d’espai. El participi de enforfoguir s’utilitza sovint com adjectiu: Pots estar enforfoguit, per exemple, quan estàs assentat a la taula d’un bar, en un racó, amb gent que t’envolta i que t’impedix eixir-ne fàcilment. La paraula es presta a usar-se en molts altres contextos, com en expressions del tipus estar enforfoguit de la gola, que vaig sentir l’altre dia, amb el sentit de tindre sequedat de la gola, ofec, quan tens la sensació que no hi ha espai per a que l’aire passe, i et costa respirar. En fi, embafament, atapeïment, embotiment... Jo crec que hem entés la idea. Tots podem enforfoguir o estar enforfoguits. Segur que vosaltres en sabeu més usos o exemples.
Ací teniu una miqueta més d’informació sobre la paraula de hui.
Actualització de 2024: Tant enforfoguir com enforfoguit tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
5 comentaris:
tal i com s'usa a la meua família també pot tindre un sentit de "poca llum" o "foscor": una cambra enforfoguida... però és cert que casa millor amb el sentit de manca d'espai o estretor!
collons... calla q no aprenem ni res amb el teu blog! :) està molt bé el teu raconet. Em vaig alegrar molt de sentir-te l'altre dia, a vore quan quedem per fer-nos un cafè o alguna cosa...
I jo amb la meua manca de vocabulari l'altre dia que no ens eixia "enrojecer" saps? ahí buscant-lo al diccionari fins q vam trobar "enrojolar"... flipes.
un beset wapo!
Aina
German: No és estrany que certes paraules que no són d'ús diari adquirisquen un sentit particular en cada família. Potser és degut a l'aillament... vés a saber. Si més no, és molt curiós!
Aina: Sempre un plaer que em visites i comentes. No deixes de fer-ho! A veure quan t'obris tu un blog i ens contes coses, però que puguem tafanejar i comentar sense haver de ser-ne membres!! Enrojolar... Sempre ens quedaran els diccionaris ;)
Josep,
l'accepció de sortir enfarfegat d'un àpat és d'ús bastant corrent en català central. Els altres no els havia sentit mai. Quant a enforfoguir el DIEC veig que dóna un significat molt concret, tot i que no l'havia sentit mai:
Enforfoguir
1 v. tr. [LC] Apagar (el foc) acumulant matèries que el priven d’airejar-se.
2 v. tr. [LC] Privar de renovació l’aire (d’un espai) per excés de persones o coses acumulades.
3 intr. pron. [LC] Ofegar-se, acalorar-se, posar-se nerviós.
Em fixaré si la sento algun cop.
Hi ha una paraula molt bonica i que ve a dir el mateix en alguna accepció és
ENGAVANYAR.
v. tr. [LC] La roba, embarassar els moviments (de qui la porta). Aquest abric m’engavanya qui-sap-lo.
Jo l'utilitzo quan una peça de roba m'apreta i no em deixa moure amb comoditat.
En fi, hi ha molt per aprendre. Bravo, per la teua secció.
Publica un comentari a l'entrada