diumenge, 20 de juliol de 2008

La paraula de la setmana: enforfoguir


Enforfoguir és un curiós verb valencià, relacionat amb el del català general enfarfegar. Significa omplir d'un nombre excessiu d'adornaments, d'accessoris, d'elements, etc. Com podeu veure, hi ha el sentit d'acumulació, d'estretor, de falta d'espai. El participi d''enforfoguir' s'utilitza sovint com adjectiu. Aleshores pots estar enforfoguit, per exemple, quan estàs assegut a la taula d'un bar, a l'últim racó, amb gent que t'envolta i que t'ho posaria difícil si volgueres eixir-ne. La paraula es presta a usar-se en molts altres contextos, com en expressions del tipus estar enforfoguit de la gola, que vaig sentir l'altre dia, amb el sentit de tindre sequedat de la gola, ofec, quan tens la sensació que no hi ha espai perquè l'aire passe, i et costa respirar. En fi, embafament, atapeïment, embotiment... jo crec que hem entés la idea. Tots podem enforfoguir o estar enforfoguits. Segur que vosaltres en sabeu més usos o exemples.

Ací teniu una miqueta més d'informació sobre la paraula de hui

5 comentaris:

german ha dit...

tal i com s'usa a la meua família també pot tindre un sentit de "poca llum" o "foscor": una cambra enforfoguida... però és cert que casa millor amb el sentit de manca d'espai o estretor!

Anònim ha dit...

collons... calla q no aprenem ni res amb el teu blog! :) està molt bé el teu raconet. Em vaig alegrar molt de sentir-te l'altre dia, a vore quan quedem per fer-nos un cafè o alguna cosa...

I jo amb la meua manca de vocabulari l'altre dia que no ens eixia "enrojecer" saps? ahí buscant-lo al diccionari fins q vam trobar "enrojolar"... flipes.

un beset wapo!

Aina

Josep ha dit...

German: No és estrany que certes paraules que no són d'ús diari adquirisquen un sentit particular en cada família. Potser és degut a l'aillament... vés a saber. Si més no, és molt curiós!

Aina: Sempre un plaer que em visites i comentes. No deixes de fer-ho! A veure quan t'obris tu un blog i ens contes coses, però que puguem tafanejar i comentar sense haver de ser-ne membres!! Enrojolar... Sempre ens quedaran els diccionaris ;)

Joan Massoni ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan Massoni ha dit...

Josep,

l'accepció de sortir enfarfegat d'un àpat és d'ús bastant corrent en català central. Els altres no els havia sentit mai. Quant a enforfoguir el DIEC veig que dóna un significat molt concret, tot i que no l'havia sentit mai:

Enforfoguir

1 v. tr. [LC] Apagar (el foc) acumulant matèries que el priven d’airejar-se.
2 v. tr. [LC] Privar de renovació l’aire (d’un espai) per excés de persones o coses acumulades.
3 intr. pron. [LC] Ofegar-se, acalorar-se, posar-se nerviós.

Em fixaré si la sento algun cop.

Hi ha una paraula molt bonica i que ve a dir el mateix en alguna accepció és

ENGAVANYAR.

v. tr. [LC] La roba, embarassar els moviments (de qui la porta). Aquest abric m’engavanya qui-sap-lo.

Jo l'utilitzo quan una peça de roba m'apreta i no em deixa moure amb comoditat.

En fi, hi ha molt per aprendre. Bravo, per la teua secció.