La paraula de la setmana: «blamor»

Desert de Namíbia. Foto de Martijn Munneke (Wikimedia Commons)

La blamor és una calor intensa, insuportable, i que al País Valencià patim quan bufa el vent de ponent. Diem també, en general, que fa blamor quan notem una calor especialment molesta, que ens sol arribar d’una manera intermitent, amb colps d’aire. Per exemple, la blamor que emana de l’asfalt amb el sol d’estiu, la de les brases d’una llar, o —en el context en què la vaig sentir fa uns dies— la blamor que ix de la cuina d’un restaurant i que u nota a la cara mentres espera, al taulell, que li donen taula.

Un sinònim d’esta paraula és basca.

Com lamentablement em passa amb moltes paraules volgudes, no la trobe en diccionaris normatius (actualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià de l’AVL sí que inclou blamor), així que l’etimologia de la paraula és per a mi un misteri. Tanmateix, un amic de l’Horta em comenta que ha sentit la paraula com a verb, «blamar» (Això blama, no ho toques). Fossant per diccionaris trobe la paraula ablamar, que vol dir inflamar, cremar o torrar, la qual és ben possible que tinga relació amb blamor. Doncs bé, sobre ablamar el DCVB sí que en diu alguna cosa: «sembla variant de aflamar,amb influx analògic de brasa que ha determinat el canvi de -f- en -b-». (Actualització de 2024: el DNV també  inclou ablamar)

Tractarem de sufocar la blamor submergint-nos en la mar...

Intel·ligència emocional

La portada és horrible, per no parlar de la defectuosa traducció catalana. Amb tot, el llibre val la pena.

Comencí a llegir este llibre, com molts altres lectors, perquè buscava respostes; les coses no anaven massa bé, tenia una paret davant i volia comprendre per què; el vaig llegir per a tractar d’ajudar i d’ajudar-me, i, potser així, trobar solucions. I només ara, temps després, quan la borrasca ha passat (l’he llegit amb calma, és un bon totxo) l’he acabat.

Daniel Goleman parla de la intel·ligència emocional, que, per explicar-ho breument, són una sèrie d’habilitats o capacitats (l’autoestima, l’empatia, el control i la consciència de les nostres emocions) que servixen a la persona per a conduir-se millor en la vida amb si mateix i en les seues relacions amb els altres, bé siguen els pares, la parella o els companys de treball. Goleman ens explica, en llenguatge planer i a força de citar exemples d’estudis o experiments de diversos científics, com a pesar de ser intel·ligent, la vida d’una persona es pot convertiur en un infern si no comprén els propis sentiments ni sap actuar en conseqüència, si no entén els dels altres, si interpreta tot el que l’envolta com una amenaça. Així, l’autor parla de la por, de la tristor i del pessimisme crònics, de la depressió, la falta d’habilitat comunicativa, la desconfiança envers els altres, la ràbia incontrolada… i advoca per l’optimisme, per una educació més humanitzada que eduque també emocionalment i que ajude a evitar o almenys a amortir eixos nucs que entrebanquen les nostres potencialitats a nivell professional i la nostra felicitat a nivell personal. Perquè, per sort, encara que la intel·ligència emocional s’aprén bàsicament en l’educació amb els pares i en l’experiència social a l’escola o en l’adolescència, les mancances d’estes habilitats també es poden millorar en l’edat adulta.

Durant la lectura —llapissera i regle en mà— he reconegut i revisitat amb claredat situacions, actituds i persones a les quals recomanaria la lectura d’este llibre. Però com que s’ho podrien prendre malament, em quede simplement amb alguna lliçó pràctica per a mi, que ha fet que la lectura del totxo valguera la pena. Amb tot, és un llibre prou teòric que bàsicament dona explicacions biològiques, educatives i biogràfiques sobre els problemes emocionals de les persones i les seues conseqüències negatives. És cert que existix La pràctica de la intel·ligència emocional, del mateix autor, que tinc pendent, però crec que de moment faré un descans de lectures psicològiques. Em centraré ara a entretindre’m i gojar amb la lectura d’altres clàssics, esta vegada literaris.

(Redacció modificada en setembre de 2024)