dissabte, 17 de juliol de 2010

Recordant el hardcore melòdic: Bad Religion



Hui m’he posat a sentir un disc que feia anys que tenia oblidat a la prestatgeria. M’ha estat acompanyant una estona, mentre escurava els plats. He recordat l’època en què passava les hores sentint hardcore melòdic i les bandes del segell Epitaph, quan estalviava 2.000 pessetes i anava tot cofoi a la secció musical de l’Fnac (sempre a la mateixa) a comprar tal o qual disc. En fi... aquest hardcore melòdic o hardcore punk és (i ací va una definició molt personal) el resultat curiós de barrejar la contundència del punk accelerat amb melodies i forces vocals ñoñes del tipus The Mamas & The Papas o Simon & Garfunkel.

El disc en qüestió és Generator, de la banda Bad Religion, un àlbum de 1992, bàsic i representatiu del gènere. Un clàssic d’aquests que sents d’una tirada. He estat fent una ullada a les lletres, ja que fa anys em sonaven molt bé les rimes però pràcticament no n’entenia un borrall, i resulta que, lluny de la famosa i nihilista consigna del punk No hi ha futur, tenen bastant trellat i un contingut social interessant. D’altres són de caire més personal de transcendència vital, curioses també perquè t’hi pots sentir identificat. La cançó que vos traduïsc hui és del primer tipus, un poc ecologista. Sembla que el cantant és doctorat en Biologia i és especialment sensible a aquests temes, la qual cosa plasma en les lletres de la banda.

Com d’aquest disc m’agraden totes les cançons, no sabria dir-ne la favorita. Si voleu sentir-lo, la resta són (en ordre d’aparició): Generator, Too much to ask, No direction, Tomorrow, Two Babies in the Dark, Heaven is falling, Atomic Garden, Answer, Fertile Crescent, Chimaera, Only Entertainment.

Too much to ask
Demanar massa

A refreshing plunge
A drink of palatable water
A deep inspiration on a warm summer day
A safe stroll in a middle of the road community
A neighbor who in times of need will not turn
away

Un capbussó refrescant
Un glop d’aigua abellidor
Una alenada profunda en un càlid dia d’estiu
Un passeig segur pels carrers del barri
Un veí que en temps de necessitat no et donarà l’esquena

I ain’t no politician
I am a citizen
and I wonder if I'm living too far out of bounds

No sóc cap polític
Sóc un ciutadà
I em pregunte si estic vivint fora dels límits

Community protection
Rehabilitation
Police that serve without legitimate right to
maim
Global awareness
Ecological guilt
Cultural and environmental awakening

Protecció de la comunitat
Rehabilitació
Policia que serveix sense el dret legítim a mutilar
Consciència global
Sentiment de culpa ecològica
Despertar cultural i mediambiental

I ain’t no optimist
I try to be a realist
and I think that we are living too far out of
bounds

No sóc un optimista
Tracte de ser realista
I crec que estem vivint ben fora dels límits

Is it too much to ask?
Could it be the earth is shrinking?
I can see the walls closing in
No one can take much for granted anymore

És demanar massa?
Potser que la Terra estiga encongint-se?
Puc veure com les parets es tanquen
Ningú pot donar ja res per fet

Remote control
Three cars for every family
Corruption at the expense of the simple majority
a violent clash
A plunder of the third world
Any wretched ploy that bolsters our economy

Control remot
Tres cotxes per família
Corrupció a càrrec de la majoria simple
Un xoc violent
Un saqueig del tercer món
Qualsevol estratagema miserable que reforce la nostra economia

I ain’t no blind supporter
I’m a conscious citizen
and I know that we are living too far out of
bounds

No sóc un defensor cego
Són un ciutadà conscient
I sé que estem vivint ben fora dels límits

Is it too much to ask?
Can we keep the earth from sinking?
I can see the walls closing in
No one can take much for granted anymore
(you better not take it for granted anymore)
I’m not taking nothing for granted anymore

És demanar massa?
Podem evitar que la Terra s’ensorre?
Puc veure com les parets es tanquen
Ningú no pot donar ja res per fet
(millor que no dones res per fet)
Jo no done res per fet

dijous, 15 de juliol de 2010

La paraula de la setmana: «feredat»


Des d’Algemesí, a la Ribera, ens recorden la paraula feredat, que per l’Horta jo no l’he sentida molt. S’usa especialment en l’expressió fer feredat, que significa que una cosa fa por, causa horror i esgarrifances, de lletja o temible. També s’usa aquesta expressió quan una cosa és simplement sorprenent:

Fa feredat veure tot el riu sec.

Fa feredat veure la quantitat de gent que fa cua en la caritat.

Quan s’ajunten eixos dos, fan feredat!


És molt comuna la pronúncia relaxada fredat, que omet la primera e.

Depén de quin diccionari consulteu, et diu que el mot prové del llatí ferĭtāte (que vol dir «feresa») o del verb «fer».

dimarts, 13 de juliol de 2010

Els actors de doblatge volen cobrar



L'altre dia em va arribar aquest vídeo que em va cridar bastant l'atenció. Pareix que els impagaments per part de la Generalitat (de més d'un any) als actors de doblatge a valencià, junt amb la davallada en el pressupost per a aquesta activitat (un 70%!) està fent estralls en el sector. De 14 estudis que fan doblatge al valencià, un ja ha tancat i altres dos han realitzat expedients de regulació d'ocupació. Pareix que a partir del setembre la cosa anirà a més. El Col·lectiu de Professionals del Doblatge (format per uns 500 dobladors) es queixa que per força han de buscar-se altres treballs, fins i tot en altres comunitats.

Fossant per la web, per si fóra poc, trobes les picabaralles entre professionals. Mireu ací l'escrit de la secció sindical CGT-RTVV que parla en nom de l'AAPV (Associació d’Actors i Actrius professionals Valencians) i que deixa en mal lloc el CPD. Davall hi ha la corresponent resposta del president del col·lectiu.

Independentment d'això, sobta sentir les veus de Canal 9 criticant Canal 9, veritat?

Per cert, pregunta lingüística, en la frase Canal 9 retalla el pressupost del doblatge un 70% condemnant a l'atur 500 famílies i ferint de mort la difusió del valencià: no trobeu que condemnant i ferint són un exemple de gerundi de posterioritat, i per tant, una incorrecció, un calc del castellà? Una llàstima, perquè desllueix un poc el missatge.

dilluns, 12 de juliol de 2010

Fas bona cara...

Desnuda un día por el calor, preguntó a sus vecinas:
¿Me veis como él me ve o exagera acaso?
Y riéndose entre sí le contestaron:
La persona amada a todos los ojos parece bella.
Por celos hablaron.
Tan vieja como el hombre es la envidia.

No sempre és per enveja, és clar. D'aquest poema, m’agrada la incredulitat i la inseguretat de l’estimada, tan entranyable, que cerca i s’exposa ―potser on no hauria de fer-ho― perquè algú li confirme que el somni que està vivint és real. I sobretot m'agrada la força del quart vers: hi ha qui diu que és el millor vers amorós dit pels àrabs. Com deu sonar, en l’original?

El poema és d’Omar Ibn Abi Rabia, i la traducció al castellà és de Josefina Veglinson.