És un món salvatge

Fa una estona tractava de recordar els acords d’aquesta cançó i m’he dit, vaig a penjar-la al blog. És tracta de Wild world, de Cat Stevens. Jo la vaig sentir per primera vegada a través de la versió del grup de hard rock Mr. Big (que ja té nassos, ho sé). De la lletra, fins ara pensava que era l’enamorat qui, fruit de la desesperació, s’adreçava a l’estimada que acabava de trencar la relació amb ell. Això donava a la cosa un cert to paternalista que, d’altra banda, tampoc no deslluïa la cançó. Tanmateix, fossant pel Youtube veig que la gent diu que qui parla és un pare a una filla. Vés per on, no ho havia pensat. Canvia bastant el significat.

Now that I've lost everything to you,
you say you want to start something new,
and it's breaking my heart you're leaving,
baby I'm grieving.

Ara que, per a tu, ho he perdut tot,
Dius que vols començar quelcom nou,
I em trenca el cor que te’n vages,
Nena estic en pena

But if you wanna leave take good care,
hope you have a lot of nice things to wear,
but then a lot of nice things turn bad out there.

Però si vols marxar, cuida’t molt,
Espere que et passen moltes coses boniques,
Però massa coses van malament, allà fora

Oh baby baby it's a wild world,
It's hard to get by just upon a smile.
Oh baby baby it's a wild world.
I'll always remember you like a child, girl.

Oh nena és un món salvatge,
És difícil sobreviure només amb un somriure
Oh nena és un món salvatge
Et recordaré sempre com una xiqueta

You know I've seen a lot of what the world can do,
and it's breaking my heart in two,
Cause I never want to see you sad girl,
Don't be a bad girl,
But if you want to leave take good care,
Hope you make a lot of nice friends out there,
But just remember there's a lot of bad and beware,
Beware,

Saps que he vist moltes coses que passen pel món,
I em trenca el cor en dos,
Perquè no vull veure’t mai trista, nena,
No sigues mala xiqueta,
Però si vols marxar, cuida’t molt,
Espere que faces molts amics allà fora,
Però recorda que hi ha molta maldat, vigila,
Vigila.

La paraula de la setmana: «estufit»

Ara agarres i te’n vas a pastar fang!

Hui una persona em deia, convençuda i seriosa, que està científicament provat que el proverbi «Parlant, la gent s’entén» era una autèntica fal·làcia, i que amb les paraules les persones precisament se deixen d’entendre, s’emboliquen i s’allunyen, o inclús cauen en un conflicte dialèctic i potencialment violent. 

Encara que el comentari d’esta persona m’ha fet gràcia i m’ha paregut d’un sarcasme fi i encertat en el context de la conversa distesa que manteníem, jo vullc ser un poc més optimiste i tindre una miqueta més de confiança en la humanitat. És cert que el llenguatge no és perfecte, i que l’èxit de la comunicació es veu condicionat, entre altres circumstàncies, per l’actitud i l’estat anímic dels interlocutors; que una alteració en el to de veu o una associació d’idees per part del receptor poden provocar que el missatge que trametem amb tota la bona voluntat siga rebut per l’altra persona com un atac, una provocació o una ofensa, segons la fibra que li toquem, segons el moment o segons la manera d’expressar-nos. 

No em digau que mai heu pensat d’algú «Xe, no hi ha manera d’entendre’m amb esta persona, ¡sempre m’entén malament!». De tota manera, com deia, trobe que les persones podem comprendre’ns mínimament a pesar del llenguatge, puix este és una eina, en efecte, imperfecta, però també infinitament útil i bella. Imprescindible. I en cas que la susdita persona tinga raó i una tercera guerra mundial assole la Terra i els sers humans acabem massacrant-nos els uns als altres per falta de comprensió i malentesos, ¿què li hem de fer? Espere, almenys, que la culpa siga de polítics i grans empreses d’interessos perversos, i no per un comentari meu mal interpretat. Acabaria els meus dies cabrejat amb la humanitat, però amb la consciència més tranquil·la.

Si una cosa tinc clara (i ara sí que vaig a la paraula de la setmana) és que no ens entendrem mai si parlem a força d’estufits. Un estufit és una resposta aspra, una contestació esquerpa que es diu molt influït per l’estat d’ànim (nervis, indignació…) que pegarà molt torta en les orelles del nostre interlocutor i que de segur farà de la nostra comunicació un fracàs. L’estufit és l’acció d’estufir o estufar, que en sentit estricte vol dir esguitar, llançar un líquid a gotes amb força, normalment per la boca; i en sentit figurat, rebre asprament (a algú), amollar-li un estufit.

Un exemple: Només li he demanat cinc euros, i m’ha pegat un estufit…

(Redacció actualitzada en octubre de 2024)

Amb tot, normalització

Supose que vos heu fixat que l’ús del valencià en establiments ben sovint es reduïx al nom de la botiga, mentres que l’explicació de què s’hi ven es fa exclusivament en castellà. És a dir, el reclam, allò simbòlic com és el nom de la botiga o el restaurant es deixa en la llengua autòctona, com a aclucada d’ull folclòrica, però la informació real, la important (l’atenció al públic, el catàleg de preus, la carta… en definitiva, les coses serioses) es fa encara únicament en castellà. Esta limitació absurda de l’ús del valencià m’entristix profundament, i només ajuda a perpetuar la diglòssia, el nostre llast, el nostre càncer lingüístic.

La nota positiva és que hi ha notables excepcions, establiments que gasten el valencià com a llengua vehicular entre venedor i client, i que ajuden a que autòctons i nouvinguts entenguen que el valencià es pot i utilitzar pertot. Sempre hi ha alguna pifiadeta (la perfecció no és d’este món), però ens les prendrem amb filosofia ―estoica, s’entén.

Esteticista en Massanassa (L’Horta Sud). Els servicis i els horaris s’oferixen en valencià. Llàstima la esse simple de *masatge (massatge).

Rostidor de menjar per a emportar en el Perelló (Sueca, Ribera Baixa) amb la carta bilingüe però destacant el valencià. Llàstima la *paletilla (espatla). Jo hauria posat «pimentons» en comptes de «pebrots».

Contenidor també al Perelló. Llàstima la conjunció castellana u, que en valencià és o en qualsevol posició; també la *basura, que hauria de ser fem.

(Redacció modificada en octubre de 2024)

La frase de la setmana

Quan les coses no van del tot bé, quan podrien eixir ben malament (pitjor del que ja estan, fins i tot posar-se molt negres), o quan ―especialment i sobretot― les coses van la mar de bé però teniu la malastruga certesa que l’avenir podria capgirar la vostra sort i que tot se’n vaja en orri, llavors, a vegades, cal dir-se:

La ment és molt puta: no li faces cas*.

*Frase amprada a un no professional. No compleix els cànons de la correcció política