dimecres, 21 de maig de 2008

La paraula de la setmana: rastell


Pot provocar més d'un esglai i un mal de peu si ensopegues amb ell o si no en calcules l'altura. Si condueixes i no vas amb compte, pot esgarrar-te la roda o trencar-te els baixos del vehicle. També pot valdre de seient improvisat. Serveix per a dividir la calçada de la vorera, i massa sovint sentim com la gent li diu bordillo. Però en valencià ja tenim una paraula per anomenar el rastell, o si voleu, la 'vorada'.

7 comentaris:

nelet ha dit...

Bonica paraula que vaig sentir per primera vegada, com tantes altres hui en perill d'extinció entre nosaltres, en boca de "m'agüela", ja fa d'açò molts anys.

Per a mi, gran amant dels mots perduts, era tot un regal escoltar eixes paraules desconegudes brollar de forma natural de la seua conversa espontània, col·loquial, com si fóren les últimes empremtes d'un valencià que va existir en un altre temps, menys contaminat, i que en mi es mostrava ja molt més degradat.

Rastell, eixamorar, mitxolet, manyol, llavaner..., en fi, t'anime a proseguir esta interessantíssima secció i rastrejar eixes parauletes que hui sonen quasi com exotismes literaris però que no fa tant, en boca dels nostres majors, encara tenien molta vitalitat en la parla col·loquial.

Josep ha dit...

Gràcies Nelet pel teu suport i per les teues suggerències. Convé recordar, però, que encara que presentem estes paraules en entrades de blog, com una novetat o una curiositat, hem de tractar d'evitar interpretar-les com rareses de vitrina d'altres temps. No oblidem que l'objectiu principal és posar-les en coneixement dels qui no les saben i fer de recordatori per als qui en tenen un coneixement passiu, per tal que les utilitzen de manera normal, i així algun dia, espere, no haurem de mirar-nos-les amb nostàlgia i des d'un punt de vista estètic, sinó útil. Pensa que ta iaia el que trobaria realment estrany seria dir-li bordillo. Espere que algun dia nosaltres tornem a eixa normalitat lingüística.

Salut

Jero ha dit...

El "rastell" a l'Edat Mitjana eren unes barres normalment de fusta que pujaven o baixaven, situades a les portes d'un castell, per a obrir o tancar el pas. Segur que l'has vist en alguna pel·lícula.
Salut!

Anònim ha dit...

Oh, si que romàntics que sou tots! Però fins que no he trobat aquesta pàgina remota no m´he n´he donat compte que els rastells son els "bordillos".

Propose paraula de la setmana que ve:
ESTINTOLAMENT.

Vinga amics, per una llengua que cada volta entenga menys gent, així serem superespecials i marginarem a tot el qui no sàpiga paraules que ja no s´utilitzen.

Visca el nou feixisme lingüiístic

Josep Lluís ha dit...

Gràcies per la informació, Jero! :)

Benvolgut anònim: no es tracta de romanticisme ni de cap de desig de ser “superespecial”. “Rastell” és una paraula normal, que la gent utilitza i que no té res d’especial ni de romàntic. El fet que tu entres en aquest blog i aprengues que en valencià es diu “rastell” (i no “bordillo”), hauria de ser digne de celebrar, perquè has aprés alguna cosa de la teua lectura. A mi, almenys, m’agrada aprendre. Compartir informació útil i ensenyar és el que tracte de fer en aquesta secció. I sí, la gent entén i hi aporta els seus coneixements. El que passa és que, com sempre, només entén i aprén qui vol entendre i aprendre, i aporta el qui sap alguna cosa.

D’altra banda, afirmar que ensenyar és marginar o ser feixista em pareix el súmmum de l’absurd (a banda d’un insult) i et fa fer el ridícul soberanament. No és d’estranyar, doncs, que t’estigues de posar el teu nom.

Salut

Sergillop ha dit...

bordillo és simplement un barbarisme i no és tampoc acceptat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

barbarisme

m. [LC] [FL] Forma lèxica d’origen estranger que no es considera assimilada a la llengua pròpia.

Sergio López ha dit...

Jo el que pense es que les llengues evolucionen... Que es reconega la paraula sembla exelent pero no per aixo hem de deixar d'utilitzar castellanismes o d'altres formes de nomenar coses per a mi sera bordillo tota la vida es reconega o no perque en un futur es dira el mateix del bordillo que ara sobre el rastell i qui no sapiga vore-ho que continue igual. Espere no trovarme en ningu que me diga que no es diu bordillo ja que estará lluitant encontra de l'evolució de la propia llengua valenciana.