La paraula de la setmana: rastell
Pot provocar un esglai i un giró de peu si entropesses amb ell o si no en calcules bé l’altura. Si conduïxes i no vas amb compte, pot rebentar-te la roda o trencar-te els baixos del vehicle. També pot valdre de seient improvisat. Servix per a dividir la calçada de la vorera, i massa sovint sentim com la gent li diu bordillo. Però en valencià ja tenim una paraula per anomenar esta part de la vorera: el rastell (o si voleu, la vorada).
(Redacció actualitzada en maig de 2024)
Comentaris
Per a mi, gran amant dels mots perduts, era tot un regal escoltar eixes paraules desconegudes brollar de forma natural de la seua conversa espontània, col·loquial, com si fóren les últimes empremtes d'un valencià que va existir en un altre temps, menys contaminat, i que en mi es mostrava ja molt més degradat.
Rastell, eixamorar, mitxolet, manyol, llavaner..., en fi, t'anime a proseguir esta interessantíssima secció i rastrejar eixes parauletes que hui sonen quasi com exotismes literaris però que no fa tant, en boca dels nostres majors, encara tenien molta vitalitat en la parla col·loquial.
Salut
Salut!
Propose paraula de la setmana que ve:
ESTINTOLAMENT.
Vinga amics, per una llengua que cada volta entenga menys gent, així serem superespecials i marginarem a tot el qui no sàpiga paraules que ja no s´utilitzen.
Visca el nou feixisme lingüiístic
Benvolgut anònim: no es tracta de romanticisme ni de cap de desig de ser “superespecial”. “Rastell” és una paraula normal, que la gent utilitza i que no té res d’especial ni de romàntic. El fet que tu entres en aquest blog i aprengues que en valencià es diu “rastell” (i no “bordillo”), hauria de ser digne de celebrar, perquè has aprés alguna cosa de la teua lectura. A mi, almenys, m’agrada aprendre. Compartir informació útil i ensenyar és el que tracte de fer en aquesta secció. I sí, la gent entén i hi aporta els seus coneixements. El que passa és que, com sempre, només entén i aprén qui vol entendre i aprendre, i aporta el qui sap alguna cosa.
D’altra banda, afirmar que ensenyar és marginar o ser feixista em pareix el súmmum de l’absurd (a banda d’un insult) i et fa fer el ridícul soberanament. No és d’estranyar, doncs, que t’estigues de posar el teu nom.
Salut
barbarisme
m. [LC] [FL] Forma lèxica d’origen estranger que no es considera assimilada a la llengua pròpia.