dijous, 28 d’abril de 2011

La paraula «nyaular»


Diuen que parlar una llengua determinada és expressar una manera singular i única d’entendre el món; que la diversitat de llengües és bona, entre altres coses, perquè reflecteix diverses maneres de veure el que ens envolta. I hi estic d’acord, pense que quan parlem una llengua reflectim esquemes mentals i aspectes culturals heretats de generació en generació des de fa segles. Penseu, per exemple, en tantíssimes expressions idiomàtiques i refranys que tenim en valencià. Doncs bé, un exemple molt bo d’eixe aspecte cognitiu que es reflecteix en el llenguatge humà són les onomatopeies. Quan ens demanen que reproduïm el so que fa un gos en lladrar, no és igual dir woof, ouah que dir guau o bub-bub. Cada onomatopeia pertany a una llengua, a un esquema mental de com els humans percebem el so que emet el mateix animal. No és meravellós?

I ací és on entra la paraula d’esta setmana, nyaular. Nyaulit és el crit que emet un gat, i nyaular n’és el verb, expressa l’acció de fer nyaulits. L’origen del mot és onomatopeic, és a dir, la nostra paraula imita directament el so del gat o, almenys, la manera en què nosaltres el percebem. Esta paraula actualment no és normativa; si ho són, en canvi, maular i miolar, que en són sinònims i que ens mostren, a més a més, que dins de la nostra llengua hi ha maneres distintes de percebre i imitar un mateix so.

3 comentaris:

MEQUETREFE ha dit...

No coenixia la paraula "nyaular". Quant a les onomatopeies, quan em van dir que el gall en francès fa "co-co-ri-co" vaig fer una cara definible més o menys així: !¿?¡. El món de les onomatipeies és molt curiós. Totalment d'acrod amb el que dius.

Lt ha dit...

Es Como cuando yo digo "miau" o "mew" o "miau". :) solo hablo espanol y aunque no entiendo lo que me dices, no use un traductor para comprender!

Maat ha dit...

A la Franja de Ponent, a la Llitera baixa vui dir, el "NYAULAR" es de gossos i no pas de gats. Nyaulen gossos i miaullen gats.