L’oratge canviant d’estos dies i la visita al clot de les tortugues m’han fet pensar en la paraula toll, a voltes tristament substituïda pel castellanisme charco. «Toll», doncs, fa referència una massa d’aigua que s’acumula en un lloc. Diem toll a un clot (o a la revolta d’un riu, barranc o séquia) on s’acumula aigua d’una certa profunditat. Tanmateix, també podem usar el mot toll per a designar la massa d’aigua més bé poc profunda que es forma en un carrer a causa de l’aigua de la pluja. Per als dos sentits, en valencià també tenim la paraula bassot, que tampoc no hauríem de menystindre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada