Al terme de Picassent, per damunt d’hortes i en deixar arrere revoltes i barrancs, hi ha una vall amagada coberta d’un tapís verd. La presideix una penya de conte que en la seua paret grisa ostenta un gran forat: la cova senyorejada per una àguila. Nosaltres ja no som xiquets, però estem igual d’enxisats per la màgia que sura en l’aire i que —ens pega per pensar— Valor podia haver descrit en alguna de les seues rondalles. Ens captiva el silenci de la vall, saber que no hi ha ningú, que no hi ha cobertura… i perquè des de baix hem vist l’àguila que, planant sobre els seus dominis, ens ha donat permís per pujar. Deixem que les bicicletes descansen sobre un matalàs de bosquina i ens hi acostem a peu. Dalt, rere la penya, en terra, descobrirem el segon forat, la segona entrada de l’espluga —en vertical. Li retem el nostre respecte i seiem al voltant de l’abisme que ens menaria a les entranyes de la terra. Ara i adés ens girem: a l’esquerra, tossalets verds amerats de llum; a la dreta, el balcó que aguaita cap a València. Bon profit.
La gola del llop
Mostra de respecte
Cargolet per a espeleòlegs (el provem?) i raïm de pastor vora el forat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada