divendres, 22 d’abril del 2011

Pedalant cap al clot de les tortugues

No em puc permetre fer un viatge llarg estos dies, però això no impedix que desafiem el mal l’oratge, agarrem les bicis i ens allarguem al clot de les tortugues a pedalar i desduir-nos una vesprada per la natura [Clic en les imatges per a ampliar-les].


La baixada al clot i la senda entre la bosquina. Després d'una estona d’asfalt, fa goig recórrer-les amb bici.


El clot de les tortugues. És un toll amagat als peus d’un tossal ple de pins a on acudix la gent a torrar. Antigament hi havien tortugues, i la gent inclús prenia el bany. Ara mateix el lloc necessita que l’esporguen de malea i de canyes.


Roca vora riu formada per molts cudols apegats, coberta de verdet.


Detall de la roca


Els líquens són un indicador de la qualitat de l’aire. Com més espècies en vejam, més net serà l’aire al nostre voltant. No obstant, crec que estos de color groc són molt comuns i n’hi ha inclús en les ciutats.


Sàlvia a la vora de la carretera. Deu el seu nom al mot llatí salvare, que fa referència a les propietats curatives de la planta. Fa molt bona oloreta.


Detall de sàlvia


Una xiqueta vola la milotxa. ¿Fa quants anys que no la vole?

(Redacció modificada en octubre de 2024)

2 comentaris:

Monique LaMer ha dit...

massa, segur però no tants com jo :P estic esperant a que el meu nebot siga un poquet mes gran per poder fer-ho junts.
un abraç

Josep ha dit...

Si és que som com xiquets :)

Supose que em queden uns quants anys per ensenyar a volar-la (recordaré com fer-ho?). No passa res, no tenim pressa vital :)