«Eixe pantaló té un esgarrany», em deia la iaia, que sempre feia un repàs a la pinta que feia abans d’eixir de casa i que no entenia què significava ser fan dels Ramones. Doncs bé, un esgarrany és el trencament d’un teixit, un paper o un material similar, producte d’aplicar-hi un fregament o una estirada amb un objecte puntagut, esmolat o raspós.
En valencià també es pot dir esgarrall, esgarro, esgarró i esquinçada; però a mi m’agrada més este deverbal acabat en –any que els més comuns acabats en –ada. La paraula prové del verb esgarrar (que al seu torn deriva de garra), que, com sabeu, significa fer a trossos d’un estiró.
(Redacció actualitzada en juny de 2024)
3 comentaris:
Bonica paraula. A ma casa sempre m'han dit "esgarró".
Bon dia!
Cert, jo tampoc no la coneixia. Em sembla molt boniqueta.
Esgarró! L'afegim a la llista.
Gastem estes boniques paraules.
Bona nit!
Publica un comentari a l'entrada