diumenge, 2 d’octubre de 2011

La paraula de la setmana: «esgarrany»



Xica esgarrant els seus texans per estar molt més cool

«Eixe pantaló té un esgarrany», et deia la iaia, que sempre feia un repàs a les pintes que duies abans d’eixir de casa i que no entenia el que significava ser fan dels Ramones. Doncs bé, un esgarrany és el trencament d’un teixit, paper o material similar, producte d’aplicar-hi un fregament —normalment una estirada— amb un objecte punxegut, esmolat o raspós. En valencià també es pot dir «esgarrall», «esgarro», «esquinçada» o «esgarrinxada», però a mi m’agrada més este deverbal acabat en –any que els més comuns acabats en –ada. El mot prové del verb «esgarrar» —que al seu torn deriva de «garra», o siga, «urpa»—, i que com sabeu significa «rompre o fer trossos amb una estirada».

3 comentaris:

m'agrada ha dit...

Bonica paraula. A ma casa sempre m'han dit "esgarró".
Bon dia!

Xavier Aliaga ha dit...

Cert, jo tampoc no la coneixia. Em sembla molt boniqueta.

Josep Lluís ha dit...

Esgarró! L'afegim a la llista.

Gastem estes boniques paraules.

Bona nit!