dijous, 29 de setembre de 2011

Les parets parlen: «confusos deseos»

«Muchas veces los confusos deseos nos impiden vivir felices satisfaciendo* nuestras necesidades básicas».

Tot un tema per a reflexionar. Les metes en la vida, les grans expectatives, la manca d'objectius (o la dispersió de múltiples objectius que no saps com assolir, si estàs segur que vols assolir-los, o no saps com), l'ambició com a característica profundament humana: l'ambició pels diners, per l'èxit, pel reconeixement en societat o família, l'ambició per una idea felicitat potser irreal... l'ambició sana (l'estat de flux, que deia Goleman) i l'ambició insana. Tot donant per fet que la cobertura de les necessitats bàsiques és una cosa que ens ve donada, i que d'esta manera no apreciem ja. No és prou amb això, en volem més.

És humà voler més coses. Però també ser conscients del que tenim. Jo hui he sigut molt feliç (si és que ser feliç és cosa d'un moment) en aplegar a casa i tastar la truita de creïlles i ceba que hi havia damunt de la taula.


* El gerundi m'ha cridat l'atenció: no seria millor dir habiendo satisfecho? O potser jo he entés el que m'ha donat la gana.

4 comentaris:

m'agrada ha dit...

estic d'acord, una truita de creïlles i ceba bona és capaç de fer molt feliç

Josep Lluís ha dit...

veges!

M. ha dit...

si s´utilitza el gerundi no dona la sensació de que "després" d´haver satisfet les necesitats bàsiques (la truita de creïlles) encara som incapassos de ser felissos perquè els "confusos deseos" encara están ahí? crec que si diu "satisfaciendo" li dona un sentit atemporal...però és només una opinió!

Josep Lluís ha dit...

Sí, crec que és això. De totes maneres, crec que de les 2 maneres té eixe mateix sentit. En fi... jo què sé... És curiós que just a l'altre costat de la persiana on està escrit hi havia la mateixa pintada però la frase acabava en felices, sense l'aclariment satisfaciendo...