 |
| (Imatge generada amb IA) |
Esta setmana tornem amb els verbs, ¡ja en tenia ganes! Fossar (o fussar) és l’acció que fan els animals, com ara gossos o porcs, quan furguen la terra amb el morro. No obstant això, hui dia gastem este verb també amb les persones, i l’utilitzem bàsicament amb els mateixos sentits que el seu sinònim furgar (que pareix que tinga un abast d’ús geogràficament més extens).
En sentit figurat, fossar (o fussar) és sinònim de dotorejar o tafanejar. Així, una veïna que es fica en la vida dels altres, que és massa curiosa, es diu que «està sempre fossant» en els nostres assumpts. Però no només fossen gossos, porcs i dotors. Vejam, doncs, exemples en un altre ordre de tafaneria més modern: si provem un nou programa que hem descarregat en l’ordinador ens posarem a fossar per totes les seccions per a ensenyar-nos a usar-lo; si tenim una vesprada ociosa i anem llegint blogs i blogs saltant d’un enllaç a un altre, llavors estarem fossant per la blogosfera, és a dir, consultant pàgines web moguts per la curiositat lectora.
2 comentaris:
moltes gràcies per ensenyar-nos paraules com aquestes als qui no les coneixem! :)
Hola, Josep Lluís:
Sóc un usuari impenitent de fussar (veg.), que no deu ser casualitat que es pronuncie amb u de nord a sud (amb les excepcions que calguen), ni que els diccionaris de referència encara no l'hagen consignat d'eixa manera, tot i que, per sort, sí que apareix en el DCVB i en el Diccionari general de Ferrer Pastor. Supose que Germà Colón n'explica alguna cosa en Estudis de filologia romànica, però ara no el tinc a mà.
Publica un comentari a l'entrada