Supose que vos heu fixat que l’ús del valencià en establiments ben sovint es reduïx al nom de la botiga, mentres que l’explicació de què s’hi ven es fa exclusivament en castellà. És a dir, el reclam, allò simbòlic com és el nom de la botiga o el restaurant es deixa en la llengua autòctona, com a aclucada d’ull folclòrica, però la informació real, la important (l’atenció al públic, el catàleg de preus, la carta… en definitiva, les coses serioses) es fa encara únicament en castellà. Esta limitació absurda de l’ús del valencià m’entristix profundament, i només ajuda a perpetuar la diglòssia, el nostre llast, el nostre càncer lingüístic.
La nota positiva és que hi ha notables excepcions, establiments que gasten el valencià com a llengua vehicular entre venedor i client, i que ajuden a que autòctons i nouvinguts entenguen que el valencià es pot i utilitzar pertot. Sempre hi ha alguna pifiadeta (la perfecció no és d’este món), però ens les prendrem amb filosofia ―estoica, s’entén.
La nota positiva és que hi ha notables excepcions, establiments que gasten el valencià com a llengua vehicular entre venedor i client, i que ajuden a que autòctons i nouvinguts entenguen que el valencià es pot i utilitzar pertot. Sempre hi ha alguna pifiadeta (la perfecció no és d’este món), però ens les prendrem amb filosofia ―estoica, s’entén.
Esteticista en Massanassa (L’Horta Sud). Els servicis i els horaris s’oferixen en valencià. Llàstima la esse simple de *masatge (massatge).
Rostidor de menjar per a emportar en el Perelló (Sueca, Ribera Baixa) amb la carta bilingüe però destacant el valencià. Llàstima la *paletilla (espatla). Jo hauria posat «pimentons» en comptes de «pebrots».
Contenidor també al Perelló. Llàstima la conjunció castellana u, que en valencià és o en qualsevol posició; també la *basura, que hauria de ser fem.
(Redacció modificada en octubre de 2024)
4 comentaris:
Trasto s'accepta?
Ai, això de càncer lingüístic no m'ha agradat :)
que si dic les coses bones també he de dir les roïns (segons el meu parer, clar)
Salutacions :)
Benvolgut anònim:
Trasto s'accepta, tot i que si cerques la paraula en un diccionari, et trasllada de seguida a l'entrada de trast. També hi ha el mot andròmina.
Quant a càncer lingüístic, entenc que no és una expressió agradable i reconec que potser no és la més encertada. Feia la comparança perquè el fenomen de la diglòssia és per a la vitalitat de la llengua (com sovint i lamentablement ho és el càncer en el cos d'una persona) un fenomen destructiu i negatiu.
Tant per a una cosa com per a una altra tenim, afortunadament, mitjans per combatre el problema.
Gràcies pel comentari. Faltava més que no poguérem criticar! :)
El fet de que els ròtuls estiguen en valencià es únicament en la majoria de casos perquè aixi reben una subvenció de l'ajuntament.
Saluts.:-)
Tens raó, Jose (de fet havia pensat a comentar-ho), però trobe que els exemples de les dues empreses que retolen en valencià no ho fan exclusivament per la subvenció: Al rostidor del Perelló, per exemple (del qual he sigut client), hi ha vertadera consciència i normalitat: tots els treballadors parlen en valencià, i tenen fliers amb el menú en les dues llengües.
A banda, no n'estic segur, però sospite que posant només el nom de l'establiment en valencià (allò simbòlic) ja reben la subvenció. D'estos sí que n'hi ha molts.
Gràcies pel comentari!
Publica un comentari a l'entrada