divendres, 2 de setembre de 2011

Les filles del rei [o l'enveja]

Era un rei que tenia tres filles; a la una li dien Devilleta, a l’atra Roseta i a l’atra Llisteta. Ve que un dia son pare crida a la major i li diu:

—Llisteta, Llisteta, la de la cara bonica, posa’t flors, que el rei de França es vol casar en Llisteta.

La Devilleta que ho va sentir, se n’isqué d’allí tota trista, i a penes estava fora de la cambra o aposiento, el rei cridà a la Roseta i li digué:

—Tu, Roseta, la Roseta, la de la cara bonica, hui el rei de França va a vindre, que es vol casar en Llisteta.

La Roseta que ho sent, se n’ix també molt trista, però a l’estar fora de la cambra, el rei cridà a la Llisteta, dient-li:

—Tu, Llisteta, la Llisteta, la de la cara bonica, posa’t flors, que el rei de França hui casar-se en tu desitja.

I Llisteta que ho va sentir es posà a saltar i brincar d’alegria, i a l’eixir-se’n de la cambra començà a cridar a les seues germanetes; però estes quant més les cridava, més feen el sord i més fugien:

—Germanetes, germanetes —cridava trista la Llista, i elles sempre caminant, caminaràs que camina.

Tant havien ja acaminat, que s’encontraven rendides del tot, quant divisen allà llunt una llumeta, que casi es perdia de vista. Al vore-la, tornen a mamprendre la caminata, hasta que aplegaren a la vora d’una gran foguera que havia encesa baix d’una carrasca, i al costat veuen a una bruixa assentà en una cadira calfant-se. Li conten a la bruixa tot lo que els passava, i li demanen que les faça boniques, per a que les vullga el rei més que a sa germana. I vate ací que la bruixa agarra i les mata a les dos. Después se’n va al palau del rei, i tirant a Llisteta dins del pou, se posa els seus vestits, i el rei se creu que és sa filla. La u li regala escarpins i pintetes de plata, l’atre una corona d’or; al cos duu una devilla, al cap roses molt enceses i al coll llistes primoroses. I al vore-la tan apanyada el rei de França, li pren gran voler; però en ell van dos infants que volien a les germanetes Llisteta, i quant la mala bruixa anava a missa en lo rei, la Devilla la punxa, la Llista l’apreta del coll i la Rosa la mata, clavant-li una espina en lo pols. En açò reviuen les tres germanes i tornen a ser princeses la Devilleta, la Roseta i la Llisteta, casant-se en lo rei i els dos infants de França. I diu el pare a ses filles:

—No tingau ja més enveja mai, pues si no fóra perquè el rei ha anat ara a missa en la bruixa, s’havéreu quedat sempre com éreu i no seríeu princeses, només perquè envejàreu la mà del rei de Llisteta. I acabat, amén Jesús, a la porta hi ha un fus. Un gra de pebre, un bri de safrà, la mala bruixa, la col s’ha fet ja.