divendres, 2 de setembre de 2011

La paraula de la setmana: «sollar»

Bebé que s'ha sollat la cara i el pitet

Des de Sella, a la Marina, em suggereixen que afija a esta secció una paraula que mai no he sentit. Es tracta de «sullar», que significa embrutar-se o tacar-se. Sembla que sullar és la pronúncia popular en molts dialectes, però la normativa prescriu que la forma correcta del mot —almenys en l’escriptura— és sollar.

També em faciliten alguns exemples:

T’has sollat les mans, renta-te-les.
T’has sollat la samarreta.
Ja t’has sollat, haurem de posar-te pitet.
T’has sollat amb el carbó de la xemeneia.

Segons el meu informant, esta paraula està desapareixent (em diu que a la gent d’uns trenta anys ja sona estranya) i està sent substituïda pel castellanisme mancharse. És una llàstima que la paraula es perda, i m’ha sorprés bastant el castellanisme que la substitueix (el DCVB descriu manxa com «castellanisme inusitat»), ja que la llengua té mots propis sinònims de «sollar», com ara «embrutar-se» o «tacar-se», que jo pensava que eren d’àmbit molt general.

L’etimologia de «sollar» és incerta, però el DCVB el relaciona amb el francés souiller. Seguisc la pista d’este mot francés (ací i ací) i comprove que significa «tacar» i que s’usa bastant en sentit figurat (macular, corrompre, infectar, violar quelcom sagrat…). En esta mateixa llengua, el substantiu souille vol dir porcatera, o siga, el lloc fangós on jau el porc; este, al seu torn, prové del llatí suillus, que vol dir «de porc», animal que en la llengua mare es diu sus, suis.

5 comentaris:

MEQUETREFE ha dit...

Ei! moltissimes gràcies per l'aclaració i per incloure aquesta paraula.
Salut

Xavier Aliaga ha dit...

Jo tampoc la coneixia. Gràcies. A tot això, la pronúncia popular, amb "u", m'agrada més.

Toni Cucarella ha dit...

M'agradaria sentir a dir algú això de "manxar-se" en el sentit castellà. Segur que em baquejaria de riure. No debades ja ho diu l'expressió popular que "no és igual manxar que manxar-se". I ara caldrà aclarir, per a qui no ho sabrà, que en el nostre català (en el de la redor de Xàtiva), manxar és "fer-ho" i manxar-se tirar-se una bufa (de les que fan pudor, o siga una "manxega". No és igual, no. Si es manxen i ho diuen, tapem-nos el nas o peguem a fugir.

Josep Lluís ha dit...

Mequetrefe i Xavier, un plaer.

Toni Cucarella, gràcies pel comentari. I follar... un castellanisme! (de fuelle = manxa) Però crec que este no ens el llevarem. El tenim massa... dins.

Salut!

Secretari ha dit...

A banda de l'evident significat eròtic o directament pornogràfic de "manxar", també cal dir que aquesta paraula s'aplica en el llenguatge del camp, concretament aplicada al fet de polvoritzar amb l'antiga i pràcticament extingida motxilla MATABI. Quan de mal han fet els tancs en aquest sentit. Respecte de "sollar", jo no l'havia sentida mai. Sí que havia sentit, en canvi, "soll" o "sollet", aplicada en aquest cas al fet de deixar els remitxons de la cervesa o el vi a un altre. Ex: "seràs cabró, a mi que em deixes? el sollet?". Cal aclarir però, que aquesta accpeció és completament popular i supose que s'aplicarà per analogia, això és, per semblar-se a un altre significat, als residus de gra o de pols que queden damunt de l'era, per exmeple.