Ja vàerm passejar per allí fa uns dies: mos colàrem, sense saber-ho, en el Tancat de la Pipa, a on vaig redescobrir l’esponjosa boga i vérem algun corriol; dels camps mos emportàrem una espiga d’arròs, quasi madur; de l’horta menjàrem figues de sabor melós. Vàrem xarrar bona cosa i inclús vàrem espigolar un meló.
Ahir, a última hora de la vesprada, vaig refer a soles el camí del barranc al Tancat. Ja no feia calor, i un ventijol agradable acaronava les canyes dels màrgens i feia dansar les espigues corbades, de verdor que es perdia en l’horitzó, fins a les finques del Saler. Sobre la bici, la remor de l’aire em fa cosquerelles a les orelles. Cap avant i cap arrere tan sols hi ha el camí i jo; el barranc i les espigues només sospiren. Tinc una agradable sensació de plenitud, de disfrutar en soledat. Sense deixar de pedalar, amolle el manillar i trac la càmera. El sol està cada vegada més baix i la llum ambarina ho amera tot. Se m’ocorre que este moment pot ser una bona despedida de l’estiu. En faig balanç: un estiu de noves terres, sendes i coneixences, però també un estiu autòcton, de muntanyes i de mar, de viure des del rock’n’roll, de velles amistats i de rituals d’arrosset i copa de senyor.
Ahir, a última hora de la vesprada, vaig refer a soles el camí del barranc al Tancat. Ja no feia calor, i un ventijol agradable acaronava les canyes dels màrgens i feia dansar les espigues corbades, de verdor que es perdia en l’horitzó, fins a les finques del Saler. Sobre la bici, la remor de l’aire em fa cosquerelles a les orelles. Cap avant i cap arrere tan sols hi ha el camí i jo; el barranc i les espigues només sospiren. Tinc una agradable sensació de plenitud, de disfrutar en soledat. Sense deixar de pedalar, amolle el manillar i trac la càmera. El sol està cada vegada més baix i la llum ambarina ho amera tot. Se m’ocorre que este moment pot ser una bona despedida de l’estiu. En faig balanç: un estiu de noves terres, sendes i coneixences, però també un estiu autòcton, de muntanyes i de mar, de viure des del rock’n’roll, de velles amistats i de rituals d’arrosset i copa de senyor.
Però sobretot ha sigut un estiu tranquil, de saber on està u; lo que val i lo que vol. Si diuen que la felicitat és la tranquil·litat, jo este estiu he estat tranquil.
(Redacció modificada en setembre de 2024)
2 comentaris:
No ens hem creuat de miracle. ;)
Vaja :) Si t'hagueres creuat amb mi en eixe moment hauríem pegat un bon bac, així que dóna gràcies!
Publica un comentari a l'entrada