dilluns, 29 d’agost del 2011

Estar tranquil


Ja hi vam passejar fa uns dies: ens colàrem, sense saber-ho, en el Tancat de la Pipa, on vaig redescobrir l’esponjosa boga i vérem algun corriol; dels camps ens duguérem una espiga d’arròs, quasi madur; de l’horta menjàrem figues de sabor melós. Vam xarrar bona cosa i inclús vam espigolar un meló.

Ahir al capvespre vaig refer a soles el camí del barranc al Tancat. Ja no feia calor, i un ventijol agradable acaronava les canyes dels màrgens i feia dansar les espigues corbades, de verdor que es perdia horitzó enllà, fins a les finques del Saler. Sobre la bici, el brunzit de l’aire em fa cosquerelles a les orelles. Cap avant i cap arrere tan sols hi ha el camí i jo; el barranc i les espigues només sospiren. Tinc una agradable sensació de plenitud, de gaudir en soledat. Sense deixar de pedalar, amolle el manillar i trac la càmera. El sol està cada vegada més baix i la llum ambarina ho amera tot. Se m’acut que este moment pot ser un bon comiat de l’estiu. En faig balanç: un estiu de noves terres, sendes i coneixences, però també un estiu autòcton, de muntanyes i de mar, de viure des del rock’n’roll, de velles amistats i de rituals d’arrosset i copa de senyor.

Però sobretot ha sigut un estiu tranquil, de saber on està u; el que val i el que vol. Si diuen que la felicitat és la tranquil·litat, jo este estiu he estat tranquil.




2 comentaris:

Busca qui t'ha pegat ha dit...

No ens hem creuat de miracle. ;)

Speaker ha dit...

Vaja :) Si t'hagueres creuat amb mi en eixe moment hauríem pegat un bon bac, així que dóna gràcies!