 |
| (Imatge generada amb IA) |
Quan algú t’embafa és com si et llançara el baf o alé, cosa prou desagradable. Com sabeu, baf es pot referir al vapor o gas exhalat, a les inhalacions del vapor que desprén una tisana bullent, a l’atmosfera viciada d’un local o a l’alé o aire expirat, especialment si és olorós.
Altres paraules derivades de baf són baferada (o bafarada) que vol dir alenada forta, però també és el concepte que s’usa en l’àmbit del còmic per a designar l’espai que conté els diàlegs o els pensaments d’un personatge.
Curiosament, el verb embafar l’he sentit fins i tot com a valencianisme en el castellà col·loquial de l’àrea metropolitana de València (Ye, no me embafes, nano) en contexts idèntics on se sol gastar, en eixa llengua, rallar o agobiar.
(Redacció actualitzada en juny de 2024)
9 comentaris:
Per aquí el verb embafar també pot tenir el significat d’atipar molt. Menjar molta xocolata m’embafa, per exemple.
Un altre cas més semblant al que tu expliques seria dir que una persona t’embafa perquè és molt pesada, sempre parla del mateix o és molt repetitiva.
Ara ja sé d'on vé la paraula "bafanaes" que utilitzem al meu poble en el sentit d'"alenada forta", però només per a coses que fan pudor, mala olor.Gràcies.
Subscric el que diu quadern de mots per al Camp de Túria
És possible utilitzar 'embafar' com a sinònim de 'enfitar'?
Gràciess! :)
Quadern i M'agrada, efectivament. A mi m'interessava sobretot destacar el sentit figurat del mot.
Mequetrefe, interessant. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, «bafanada» vol dir Jactància, lloança exagerada del propi mèrit (Val.). A Sella la utilitzeu també amb eixe sentit?
Cinderella, «enfitar» té un sentit més digestiu, però hi ha la mateixa idea d'afartar-se, empatxar-se i cansar-se d'alguna cosa. De totes maneres «enfitar» no és una paraula que use habitualment, almenys parlant, així que no et sé dir, depén de contextos, supose.
Bon dia Josep Lluís,
Jo sí que conec el mot 'enfitar' i té un sentit més digestiu. Crec que cada vegada més és substituït per 'empatxar' (per clara concomitància amb el castellà). Et parle, almenys, del meu valencià de Torrent.
A Mallorca sí que en fan també un ús metafòric. Diuen que una cosa és 'enfitosa' quan duu molt de treball, de dificultat o de molèstia. Ve a ser com 'engorroso' en castellà.
El mot que conec derivat de 'baf' és 'bafarada'. El que passa és que coŀloquialment en valencià es redueix a 'brafà' o 'blafà' amb el sentit de 'sensació d'olor forta'. Crec que simplement és una reducció fonètica de 'bafarada' (bafarada > bafrada > bafrà > brafà > blafà).
Ara sí que t'hauré embafat amb aquest rotllo...
Salut!
Jo també use aquesta acepció, embafar en lloc d' atipar
Embafar té un significat, a molts llocs, i del qual se'n deriven els significats negatius que té, com en castellà 'empalagar'. Un pastís massa dolç, que et costa de menjar fins al punt que hauria estat millor de no començar-lo o de menjar-ne la mitat, t'embafa. Per exemple un merengue, o un pastís de tast espés, com un 'polvorón'. T'omple tota la boca i, on poses els sentits, cansa per la seua intensitat.
D'ací, quan una persona és molt insistent i pesada, per amb maneres dolces que no deixen espai per als silencis, podem dir que és embafosa o que ens ambafa.
Jo diria que embafar és el nostre 'empalagar'.
Emi: si t'enfites, pots sentir com si estigueres embafada sense menjar. Enfit és el castellà 'empacho', i embafar és el castellà 'empalagar'
Publica un comentari a l'entrada