«¿Por qué tantas ventajas para los extranjeros?»
…eixa és la primera frase que sent en entrar en un pis, quan encara no havia ni travessat el vestíbul, en una vetlada amb desconeguts a la qual no esperava assistir eixe dissabte. La conversa entre tres xics té lloc al saló, al voltant d’una tauleta, però més aïnes és un monòleg. En pocs segons ja li havia sentit perles com Que se vayan a su puto país o Cada vez que uno va a urgencias que pague 10 euros i tota una tirallonga de fórmules neoliberals i exabruptes reaccionaris que el susdit excretava a colps de puny sobre la taula: que si els funcionaris són uns dropos que cal eliminar, els proletaris uns ganduls, els empresaris sempre unes pobres víctimes… Debades intentí matisar, cordialment, algunes d’aquelles afirmacions. Al cap de pocs minuts, una telefonada oportuna em salvà i em vaig fer fonedís d’aquell cau d’energia negativa, adonant-me que, a València, una majoria és d’eixe pensar. Més tard, en un bar, un pakistanés desespera per vendre’m una mistera… Si és que ens estan furtant el treball, ¡els donem massa oportunitats!
1 comentari:
Jo tinc l'estranya sensació que hi ha molt de "tertuliano" en pràctiques. Fins i tot conec un ésser humà de València casat amb una xica d'Estònia, que acaba de tenir un fill anomenat "Misha" que diu que els estrangers colapsen les urgències!
Jo sóc prou incapaç de mantenir un diàleg tranquil amb aquesta gent, aconsegueixen alterar-me i preferisc evitar confrontacions.
Fins i tot n'he trobat encara més radicals (contra aquestos, el millor que es pot fer, és riure's com si et contaren acudits, els costa reaccionar front a eixa actitud, almenys amb els que he tingut la desgràcia de trobar-me!). Jo crec que tanta negativitat i puny damunt la taula provoca almorrana, física i conceptual a més d'estrenyiment... i quan un no evacua, pot reaccionar de maneres impredecibles.
Publica un comentari a l'entrada