dissabte, 17 de setembre de 2011

La paraula de la setmana: «cregut»


Els schnauzer petits solen ser gossos amb molt de nervi, però este de la foto fa la impressió de ser ben cregut.

Si ens diuen que algú és un cregut potser pensarem que és un vanitós, que es creu molt guapo o molt intel·ligent. Però depenent del context i la situació, este adjectiu pot tindre un altre significat molt diferent, i és el d’«obedient», que fa cas del que li diuen o del que li manen. Normalment es diu dels xiquets que obeeixen sos pares o dels gossos que fan cas dels amos. A l’adjectiu se sol anteposar l’adverbi ben o molt:

«És una gossa molt creguda: de seguida que la crides, ve».
«És un xiquet ben cregut: no et donarà problemes».

Tant el participi («cregut») com el gerundi del verb «creure» («creent» o «creient») es poden fer servir amb este significat, igual que la conjugació del verb en general, amb el sentit d’obeir: (Creu! Li diu el pare al fill).

5 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Hola, doncs jo quan dic que algú és un cregut vull dir que s’ho creu – el què sigui- què és llest, guapo, intel•ligent... i generalment és en to despectiu (ja que no acostuma a ser veritat el que sigui guapo, llest, intel•ligent...), encara que també es pot dir en to afectiu. Mai en un sentit d’obedient.

D’una gossa així en diré que creu molt o que és molt obedient (també puc dir que fa cara de bon jan o de babau :D)

Però està clar, el territori és molt llarg i la riquesa de la llengua és immensa.

Josep Lluís ha dit...

Sí, supose que podem dir que és una paraula polisèmica. Els usos que pose són els que jo conec (el gerundi, el participi i l'imperatiu). Potser aquest sentit de "creure" està caient en desús, no ho sé cert.

A mi em fa gràcia això de bon jan :)

Salut!

Tècnic lingüístic ha dit...

«A l’igual que»... Revisa-ho. Josep Ruaix recull eixa locució entre les interferències del castellà. Hi va perfectament «igual que».

Josep Lluís ha dit...

Tècnic, gracies per la correcció, tens bon ull! :) Ja l'he canviada. I la paraula què et pareix?

Tècnic lingüístic ha dit...

Ja posats, una altra esmena: «gossa molta creguda» > «gossa molt creguda».

I pel que fa a l'expressió, la conec de quan era menut i adreçada a xiquets, tal com exposes. Eixa limitació i la concurrència de l'altre 'cregut' supose que fan que la cosa vaja desapareixent.