dissabte, 17 de setembre del 2011

La paraula de la setmana: «cregut»

Els schnauzer xicotets solen ser gossos amb molt de nervi, però este de la foto fa la impressió de ser bencregut.

Si ens diuen que algú és un cregut potser pensarem que és un vanitós, que es creu molt guapo o molt intel·ligent. Però segons el context i la situació, este adjectiu pot tindre un altre significat molt diferent, el de ‘obedient’, que fa cas del que li diuen o li manen. Normalment se diu dels xiquets que obedixen els pares o dels gossos que fan cas dels amos. A l’adjectiu se sol anteposar l’adverbi ben o molt; de fet, existix la variant aglutinada bencregut:

«És una gossa molt creguda: de seguida que la crides, ve».
«És un xiquet bencregut: no et donarà problemes».

No només l’adjectiu cregut (o bencregut) pot tindre el sentit d’obediència. El verb creure, en una de les seues accepcions, és sinònim de obeir:

«¡Creu! Li digué el pare al fill»
«Creure els pares, creure els mestres»

(Redacció modificada en juny de 2024) 

5 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Hola, doncs jo quan dic que algú és un cregut vull dir que s’ho creu – el què sigui- què és llest, guapo, intel•ligent... i generalment és en to despectiu (ja que no acostuma a ser veritat el que sigui guapo, llest, intel•ligent...), encara que també es pot dir en to afectiu. Mai en un sentit d’obedient.

D’una gossa així en diré que creu molt o que és molt obedient (també puc dir que fa cara de bon jan o de babau :D)

Però està clar, el territori és molt llarg i la riquesa de la llengua és immensa.

Josep ha dit...

Sí, supose que podem dir que és una paraula polisèmica. Els usos que pose són els que jo conec (el gerundi, el participi i l'imperatiu). Potser aquest sentit de "creure" està caient en desús, no ho sé cert.

A mi em fa gràcia això de bon jan :)

Salut!

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

«A l’igual que»... Revisa-ho. Josep Ruaix recull eixa locució entre les interferències del castellà. Hi va perfectament «igual que».

Josep ha dit...

Tècnic, gracies per la correcció, tens bon ull! :) Ja l'he canviada. I la paraula què et pareix?

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Ja posats, una altra esmena: «gossa molta creguda» > «gossa molt creguda».

I pel que fa a l'expressió, la conec de quan era menut i adreçada a xiquets, tal com exposes. Eixa limitació i la concurrència de l'altre 'cregut' supose que fan que la cosa vaja desapareixent.