Esparament o asparament és una paraula que s’usa sempre en plural. Fer esparaments és tindre una lamentació exagerada davant algun fet, una reacció que hom expressa verbalment i físicament (per exemple movent les mans i posant carasses).
Aquest mot, discriminat en els diccionaris normatius, sí apareix al DCVB. Tant aquest diccionari com les meues recerques al Google suggereixen que la paraula es diu a comarques septentrionals valencianes i a la Franja de Ponent. Tanmateix, jo l’he sentida amb normalitat a gent ―gent menor de 30 anys!― de l’Horta de València, pronunciada amb una a inicial. Quant a l’origen, aquest diccionari diu que esparament és una modificació d’esparassisme, un altre mot no recollit pels diccionaris normatius, deformació vulgar de «paroxisme» (ço és, la màxima intensitat d’un accés). D’altra banda, llig en una tesi que esparaments podria provindre del castellà aspavientos, de significat idèntic. La veritat, cap de les dues explicacions sobre l’etimologia del mot m’acaba de convéncer. Tot i que no vos n’aporte gaire llum, valga aquest apunt per recordar la paraula que antany els diccionaris sí recollien, i que els parlants encara utilitzen.
Definició d’asparaments al Diccionario castellano-valenciano de Josep Escrig:
Aspaviento o milagron, o sea demostración escesiva o afectada de espanto, admiración o sentimiento. Usado regularmente en plural.
Alguns exemples de la xarxa:
Vull aportar alguns exemples de normalitat, de la normalitat que es done quan les persones assumixen, de forma natural, i sense esparaments, la seua realitat.
Millor els aniria si se centraren en parlar […] dels problemes de la nostra societat […] d’un llarg etcètera de vergonyes que se silencien davall els esparaments del cas Gürtel.
Inesperadament, aquella coloraina amb faldetes s’abalance de cara a natres, entre crits histèrics de “typical spanish!, typical spanish!” i grans esparaments, amb la intenció d'acariciar al “males puces” del meu company.
Aquest mot, discriminat en els diccionaris normatius, sí apareix al DCVB. Tant aquest diccionari com les meues recerques al Google suggereixen que la paraula es diu a comarques septentrionals valencianes i a la Franja de Ponent. Tanmateix, jo l’he sentida amb normalitat a gent ―gent menor de 30 anys!― de l’Horta de València, pronunciada amb una a inicial. Quant a l’origen, aquest diccionari diu que esparament és una modificació d’esparassisme, un altre mot no recollit pels diccionaris normatius, deformació vulgar de «paroxisme» (ço és, la màxima intensitat d’un accés). D’altra banda, llig en una tesi que esparaments podria provindre del castellà aspavientos, de significat idèntic. La veritat, cap de les dues explicacions sobre l’etimologia del mot m’acaba de convéncer. Tot i que no vos n’aporte gaire llum, valga aquest apunt per recordar la paraula que antany els diccionaris sí recollien, i que els parlants encara utilitzen.
Definició d’asparaments al Diccionario castellano-valenciano de Josep Escrig:
Aspaviento o milagron, o sea demostración escesiva o afectada de espanto, admiración o sentimiento. Usado regularmente en plural.
Alguns exemples de la xarxa:
Vull aportar alguns exemples de normalitat, de la normalitat que es done quan les persones assumixen, de forma natural, i sense esparaments, la seua realitat.
del blog Viles i gents
Millor els aniria si se centraren en parlar […] dels problemes de la nostra societat […] d’un llarg etcètera de vergonyes que se silencien davall els esparaments del cas Gürtel.
del blog d'un polític
Inesperadament, aquella coloraina amb faldetes s’abalance de cara a natres, entre crits histèrics de “typical spanish!, typical spanish!” i grans esparaments, amb la intenció d'acariciar al “males puces” del meu company.
5 comentaris:
M'ha encantat la foto; no podia estar millor triada per a comprendre el concepte, he he. A més d'això, molt interessant l'entrada, com sempre. Encara que jo també sóc de l'Horta no havia sentit l'expressió, potser perquè a ma casa s'han deixat d'usar moltes paraules genuïnes. És possible que mos pares les coneguen però ja no les usen. En qualsevol cas, ja està el teu blog per a ensenyar-me coses noves.
Una abraçada, templat
M'alegra molt que passant-te per ací aprengues una cosa nova. Gràcies! Lamentablement, moltes famílies estan deixant d'usar paraules genuïnes. Evitem-ho! :)
Ai, com m'ha agradat vore "asparament" ací!
Yo recuerdo que en clas de lexicografía estudiamos el caso de "aspamentos" en castellano como caso de etimología popular en el que se relacionaba la parte de la palabra "aspa" con la del molino y de ahí el "viento"... algo así como llamar a los antídotos "antidetodos" o al autobús "altobús".
Muy grande Josep Lluís, como siempre.
Això és molt interessant, Lluís! Siga o no l'etimologia real, en castellà sembla una bona explicació de la paraula.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada