dilluns, 22 de novembre del 2010

La paraula de la setmana: «esparament / asparament»


Esparament (o asparament) és una paraula que s’usa sempre en plural. Fer esparaments és tindre una lamentació exagerada davant algun fet, una reacció que s’expressa verbalment i físicament; per exemple, menejant les mans i posant carasses.

Esta paraula, discriminada en els diccionaris normatius (actualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià sí que dona entrada a esparaments), sí que apareix al DCVB. Tant este diccionari com les meues busques en Google suggerixen que la paraula es diu en comarques septentrionals valencianes i en la Franja d’Aragó; però jo l’he sentida amb normalitat a gent (gent menor de 30 anys) de l’Horta de València, pronunciada amb una a inicial. Quant a l’origen, eixe diccionari diu que esparament és una modificació d’esparassisme, un altre vocable no arreplegat pels diccionaris normatius, deformació vulgar de «paroxisme» (ço és, la màxima intensitat d’un accés). D’altra banda, lligc en una tesi que esparaments podria provindre del castellà aspavientos, de significat idèntic. La veritat, cap de les dos explicacions sobre l’etimologia m’acaba de convéncer. Encara que no vos n’aporte molta llum, valga este apunt per a recordar la paraula que antany els diccionaris sí que incloïen, i que els parlants encara utilitzen.

Definició d’asparaments al Diccionario castellano-valenciano de Josep Escrig:
«Aspaviento o milagron, o sea demostración escesiva o afectada de espanto, admiración o sentimiento. Usado regularmente en plural».

Alguns exemples de la xàrcia:
«Vull aportar alguns exemples de normalitat, de la normalitat que es done quan les persones assumixen, de forma natural, i sense esparaments, la seua realitat».
del blog Viles i gents
«Millor els aniria si se centraren en parlar […] dels problemes de la nostra societat […] d’un llarg etcètera de vergonyes que se silencien davall els esparaments del cas Gürtel».
del blog dun polític
«Inesperadament, aquella coloraina amb faldetes s’abalance de cara a natres, entre crits histèrics de “typical spanish!, typical spanish!” i grans esparaments, amb la intenció d'acariciar al “males puces” del meu company».

(Redacció actualitzada en juny de 2024)

5 comentaris:

Ramon Gimeno ha dit...

M'ha encantat la foto; no podia estar millor triada per a comprendre el concepte, he he. A més d'això, molt interessant l'entrada, com sempre. Encara que jo també sóc de l'Horta no havia sentit l'expressió, potser perquè a ma casa s'han deixat d'usar moltes paraules genuïnes. És possible que mos pares les coneguen però ja no les usen. En qualsevol cas, ja està el teu blog per a ensenyar-me coses noves.

Una abraçada, templat

Josep ha dit...

M'alegra molt que passant-te per ací aprengues una cosa nova. Gràcies! Lamentablement, moltes famílies estan deixant d'usar paraules genuïnes. Evitem-ho! :)

Anònim ha dit...

Ai, com m'ha agradat vore "asparament" ací!

Lluís ha dit...

Yo recuerdo que en clas de lexicografía estudiamos el caso de "aspamentos" en castellano como caso de etimología popular en el que se relacionaba la parte de la palabra "aspa" con la del molino y de ahí el "viento"... algo así como llamar a los antídotos "antidetodos" o al autobús "altobús".
Muy grande Josep Lluís, como siempre.

Josep ha dit...

Això és molt interessant, Lluís! Siga o no l'etimologia real, en castellà sembla una bona explicació de la paraula.

Salut!