La paraula de la setmana: «agrunsadora»

Una xica agrunsant-se.
La foto és cortesia d'Alvaro Sanz, del blog La ventana de Nanook

Una agrunsadora és un seient que penja de dues cordes o cadenes lligades a una biga, a un travesser, o a la branca d’un arbre, on ens asseiem per agrunsar-nos-hi ―especialment els xiquets―. És un element típic dels parcs infantils, i massa sovint ens hi referim amb el castellanisme columpio. Però agrunsadora és un mot ben viu que hem de continuar fer servir. Agrunsar-se, per cert, vol dir moure’s d'una part a l’altra repetidament i suaument, amb un moviment de vaivé. Per això també s’anomenen agrunsadores les cadires amb potes acabades en forma arquejada, que ens permeten prendre un moviment oscil•latori avant i arrere. Aquest tipus de cadires també s’anomenen «balancins».

«Agrunsar» és la variant valenciana formal del català «gronxar». Amb tot, també s’utilitza entre els valencians la forma «engrunsar». Quant a l’origen del mot, pareix que hi ha diverses teories. Una diu que ve de gronz, que seria l’onomatopeia del moviment i de la remor monòtona del bressol quan l’agrunsen. Un altra diu que la paraula és de base indoeuropea krontio, que hauria donat *cronticare, d’ací «gronxar» en els parlars del nord, i *crontiare, d’ací gronçar (grunsar/gronsar) en els del sud.