dimecres, 2 de juny de 2010

La paraula de la setmana: «agrunsadora»


Una xica agrunsant-se.
La foto és cortesia d'Alvaro Sanz, del blog La ventana de Nanook

Una agrunsadora és un seient que penja de dues cordes o cadenes lligades a una biga, a un travesser, o a la branca d’un arbre, on ens asseiem per agrunsar-nos-hi ―especialment els xiquets―. És un element típic dels parcs infantils, i massa sovint ens hi referim amb el castellanisme columpio. Però agrunsadora és un mot ben viu que hem de continuar fer servir. Agrunsar-se, per cert, vol dir moure’s d'una part a l’altra repetidament i suaument, amb un moviment de vaivé. Per això també s’anomenen agrunsadores les cadires amb potes acabades en forma arquejada, que ens permeten prendre un moviment oscil•latori avant i arrere. Aquest tipus de cadires també s’anomenen «balancins».

«Agrunsar» és la variant valenciana formal del català «gronxar». Amb tot, també s’utilitza entre els valencians la forma «engrunsar». Quant a l’origen del mot, pareix que hi ha diverses teories. Una diu que ve de gronz, que seria l’onomatopeia del moviment i de la remor monòtona del bressol quan l’agrunsen. Un altra diu que la paraula és de base indoeuropea krontio, que hauria donat *cronticare, d’ací «gronxar» en els parlars del nord, i *crontiare, d’ací gronçar (grunsar/gronsar) en els del sud.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Alguns valencians(nes) també diuen angrunsar. perquè una ena solament és massa poc, i posar-li més lletres a les paraules és debades/debaes

Josep Lluís ha dit...

Benvolguda anònima,

Cert és això que dius. És la pronuncia relaxada d'engrunsar; igual que a vegades es fa amb ampeltar (empeltar), aixir (eixir), ascoltar (escoltar), etc. A l'Horta es fa molt.

Debaes, debaes cap frare pega cabotaes, que diuen. (=Tot té un preu) ;)

Anònim ha dit...

Més cap al nord, a les terres de l'emporda se que del que vosaltres en dieu gronsadora, nosaltres en diem gronxador, i el verbe per referir-nos a tal acció es gronxar-se.
Es divertit veure com la llengua evoluciona de maneres subtils segons les regions geografiques.

Josep Lluís ha dit...

Gràcies pel comentari des de l'Empordà! Si també tens blog, deixa-me'n si vols l'adreça :)

Salut!