Una engrunsadora (o agrunsadora) és un seient que penja de dos cordes o cadenes fortament fixades a una biga, un travesser o una branca, que s’usa per a engrunsar-se, és a dir, moure’s de forma rítmica en un moviment de vaivé.
Les engrunsadores són uns elements típics dels parcs infantils, als quals a sovint nos referim amb el castellanisme columpio; però engrunsadora és encara una paraula ben viva que vullc reivindicar.
També s’anomenen engrunsadores els balancins, les cadires amb potes acabades en forma arquejada que fan un moviment oscil·latori.
Engrunsar-se és la paraula valenciana que designa eixe moviment de vaivé; els catalans, amb el mateix significat, gasten la forma gronxar. Quant a l’orige del mot, pareix que hi han diverses teories: una diu que ve de gronz, que seria l’onomatopeia del moviment i de la remor monòtona del bressol quan l’engrunsen; una altra diu que la paraula és de base indoeuropea krontio, que hauria donat *cronticare (d’ací gronxar en els parlars del nord) i *crontiare (d’ací gronçar —grunsar/gronsar— en els del sud).
(Redacció actualitzada en octubre de 2024)
4 comentaris:
Alguns valencians(nes) també diuen angrunsar. perquè una ena solament és massa poc, i posar-li més lletres a les paraules és debades/debaes
Benvolguda anònima,
Cert és això que dius. És la pronuncia relaxada d'engrunsar; igual que a vegades es fa amb ampeltar (empeltar), aixir (eixir), ascoltar (escoltar), etc. A l'Horta es fa molt.
Debaes, debaes cap frare pega cabotaes, que diuen. (=Tot té un preu) ;)
Més cap al nord, a les terres de l'emporda se que del que vosaltres en dieu gronsadora, nosaltres en diem gronxador, i el verbe per referir-nos a tal acció es gronxar-se.
Es divertit veure com la llengua evoluciona de maneres subtils segons les regions geografiques.
Gràcies pel comentari des de l'Empordà! Si també tens blog, deixa-me'n si vols l'adreça :)
Salut!
Publica un comentari a l'entrada