dilluns, 10 de maig de 2010

Les parets parlen: «servei» o «servici»?


En aquest país, en qualsevol circumstància en què es planteja una qüestió o un dubte lingüístic quan la llengua en qüestió és el valencià, tothom, coneixedor o no del tema, hi diu la seua amb paraules vehements tot i mostrant una confiança fora mida en si mateix, com qui és posseïdor de la veritat absoluta. A més, hom sol simplificar i cerca solucions a aquests dubtes que menen envers dues úniques possibles respostes oposades i excloents l’una de l’altra. Ja sabeu de què estem parlant: ¿cal dir este o aquest, juí o judici, és català o valencià, pebrera o pimentó, artista o artiste, graó o escaló, us o vos, dos o dues, eixir o sortir, homes o hòmens, faena o feina? Davant plantejaments intrínsicament excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite aferrissades discussions i porte sovint a desgavellades conclusions, filiacions lingüístiques sectàries, empobridores, pròpies d’una ment reduccionista… o directament i in extremis, a l’abandó de la llengua per part de l’aprenent o usuari. La paranoia a vegades és tal que quasi pots endevinar el partit polític amb el que simpatitza un parlant, depenent de quin mot faça servir. ¿Ens hem tornat bojos? I és que tot ajuda perquè els valencians ens barallem per dos accents i quatre lletres: el desconeixement del dialecte valencià en conjunt; la desconfiança en una normativa ―¿o potser un ensenyament?― que, cal dir-ho, en el passat ha sigut excessivament reduccionista, cultista ―a la defensiva de tot el que feia olor de castellà―; com també la desconfiança en qualsevol normativa, que de tot n’hi ha… per no parlar de l’absurditat del secessionisme lingüístic, que des de la seua tosquedat i entossudiment (disfressat de populisme) encara entrebanca que la nostra llengua siga un vehicle de comunicació normal i embolica la troca per tal que valencianoparlants i aprenents de valencià es confonguen una miqueta més a l’hora d’escriure i de parlar. (L’objectiu del secessionisme: que escriguem i parlem en la nostra llengua de la manera més allunyada possible de com ho fan els nostres veïns de Catalunya ―encara que això supose un exercici de malabarisme que empobreix el dialecte valencià en si― i que tot seguit fiquem el valencià dins d’una vitrina per admirar-lo junt amb la senyera i no tornar a usar-lo mai més).

Doncs bé, aquestes polèmiques m’han vingut al cap en trobar-me un exemple més d’estretor de mires lingüística. I aquesta vegada no ve de cercles secessionistes. La foto la teniu dalt, és de la porta d’un lavabo on es deia «Ell [és el vàter d’hòmens], servicis», fins que algú ha cregut veure-hi un error i ha esborrat servicis i ho ha canviat per servei. Bé, caldria assabentar aquesta persona que hi ha una cosa que es diuen doblets lingüístics que el diccionari defineix com a Mot que coexisteix amb un altre en una llengua a partir d’un sol origen etimològic. En poques paraules i centrant-nos en l’exemple: tan correcte és dir «servei» com «servici»: consulteu qualsevol diccionari. Ambdues vénen del llatí servitium i fins i tot sembla que «servici» (la forma que usem normalment els valencians) és més antiga; és la forma que es fa servir en la llengua oral i també en l’escrita (poca broma, per gent com Enric Valor, de qui parlaré més avant, que n’usa les dues); forma que no hauria d’excloure en absolut el mot «servei». I és que és realment una llàstima que un mot s’haja estigmatitzat com a «catalanista» i l’altre com a «blaver» i que es pense que una forma és correcta i l’altra no. Es barallen els castellanoparlants per dir hierba o yerba, o per dir garrofa o algarroba? Perquè ho hem de fer, doncs, nosaltres? Jo demane calma i serenitat a l'hora de discutir aquests temes, i recorde a qui em llija que la llengua és rica i cal fer-la servir tota, sense sectarismes.

Ah, si em pregunteu quines paraules cal utilitzar, de les que hi ha dalt en cursiva, la meua resposta és clara: sens dubte, totes.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquí al pincipat, jo sóc de la comarca del Vallès, hi ha comarques (les que toquen al País Valencià, precisament) que empren "este i esta" en comptes de "aquest o aquesta". D'escombrar en diuen agranar. Gitar-se en diuen d'anar al llit a dormir. Per mi totes aquestes paraules són catalanes i cap d'elles no té preeminència envers les altres. Tots els parlars de la nostra llengua tenen la mateixa validesa. No hi ha cap territori (per molt poblat que sigui)que tingui preeminència envers els altres. Tots són correctes, i tots fan ric el nostre idioma. Al Tirant lo blanc hi trobarem totes aquestes variants. És molt fàcil comprovar-ho. Visca la diversitat d'accents i de paraules. I que duri.
Salut
Vicenç

Vicent Terol ha dit...

Estant d'acord, Josep Lluís, amb el fons del que planteges, trobe que sí cal una unificació de cara a l'ús oficial de la llengua. La dispersió, en la llengua estàndard (emprada a cartells oficials, senyals, tv, etc.) és sinònim, al meu parer, de caos: absència de regulació seriosa.

Amb el castellà no ocorre, ni amb l'anglés tampoc.


Afectuosament:


Vicent

Josep Lluís ha dit...

Vicenç, del que has dit, chapeau, no hi puc estar més d’acord. Gràcies pel comentari.

Vicent Terol, sé el que vols dir i hi puc estar d’acord: no fa sentit que en un mateix text (el Diari Oficial, per exemple) o en una mateixa elocució radiofònica (Ràdio 9) s’empren indistintament feina o faena, per posar un exemple (cal dir, però, que els doblets que dic en l’apunt són de diferent naturalesa, cada mot és un cas). Amb els «usos oficials» que esmentes, sí, és desitjable una certa unitat de criteri. De tota manera, també depén de quin tipus de cartells (d’institució pública o privada? Publicitaris o no?), en quin marc geogràfic (valencià), quin tipus de senyals (trànsit?), quina televisió, etcètera. El cas de la foto, per cert, és del lavabo d’un edifici de la Universitat de València.

Cal dir també que no tot en valencià està sotmés als esquemes de l’oficialitat, i que la llengua està en tots els àmbits de la societat (a casa, a la faena, dissabte a la nit quan ixes a prendre una copa, en el correu electrònic que escrius, en l’apunt del teu blog…). Per tant, no fa sentit deixar d’usar paraules totalment normatives i valencianes o arraconar-les a la més pura col•loquialitat quan no hi ha cap motiu fonamentat per a fer-ho. Pareix que tinguem por de la dispersió (açò és percepció meua), com si la unitat de la llengua s’haguera de trencar per això, quan més aïnes és al contrari: s’enriqueix i es naturalitza. Que unes paraules no excloguen unes altres. A mi em molesta veure quan en un cartell d’Àrea de Servei d’una carretera, un gracioset esborra amb esprai servei i hi posa servici. De la mateixa manera, però, trobe un desencert fer-ho al contrari, com en la foto.

Coralet ha dit...

M'ha agradat l'apunt, i també he aprés, perquè sempre he tingut dubtes entre servei i servici. El problema és quan demanes on està el servei/servici i no t'entenen. Sí, en castellà sí que t'entenen.

Sé on està eixe servici i la pintada, vaig pràcticament tots els dies, bé, al del costat :)

Vicent Terol ha dit...

Pense que estem d'acord pel que fa al fons. La varietat és bona i, a més, inevitable. A Xàtiva, per exemple, diem "tomato"; te'n vas a Canals, que es troba a uns 8 kms, i ja tenen una altra paraula. Això passa amb tots els idiomes.

I és molt interessant conèixer totes eixes variants. M'agrada molt la teua secció de la paraula de la setmana.

Una altra cosa és que és desitjable un estàndard unitari. El contrari crea confusió i desorientació. Per a mi seria ideal, tot i que ara mateix és molt utòpic, l'existència d'un estàndard comú a tots els Països Catalans: això tindria un potencial a nivell d'intercanvis, producció cultural, etc. espectacular.

De moment, em conformaria amb un estàndard per al País Valencià. Ara mateix, la gent que s'examina a la JQCV té un cacau de por: sembla que val tot o no, que ni els mateixos professors ho tenen clar.

Cal un estàndard sense fisures per als usos oficials, públics, etc. És la meua opinió, vaja.

En castellà no és imaginable que trobes a un lloc oficial la paraula "trabajo" i a un altre "faena": "Consejería de faena" ("Aquí siempre hemos dicho 'faena', el trabajo es otra cosa. No queremos imposiciones de Castilla").


Salut!

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola, Josep Lluís:

Molt bon apunt. Només afegiria de la meua collita que trobe que l'objectiu del secessionisme no és el secessionisme, sinó l'ús del castellà i l'oblit del valencià al potet de les essències simbòliques.

Quant al que comenteu sobre l'estàndard, només m'agradaria recordar que primer és l'ús de les llengües; després es polixen i es van fent això que diuen estàndards, que només són únics on el nombre i la distribució dels parlaments no dóna per a tindre'n diversos. Totes les llengües usades per uns quants milions de parlants en tenen diversos per als diferents usos, i varien en cada territori o entitat política.

Com a exercici de record permanent, jo utilitze el servei de correu de Yahoo! en la versió argentina (t'ho pots configurar idiomàticament i territorialment). La terminologia i la publicitat que hi apareix a voltes és arriba a ser sorprenent i fins tot indesxifrable. Una riquesa molt creativa, vaja.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Servei" no té res de modern. Apareix al Misteri d'Elx. De fet, aquests són dels pocs trossos del Misteri d'Elx perfectament datats perquè corresponen a Lluís Vic mort a la darreria del segle XVI. Diuen així: Contemplant la tal figura,/ab contricció i dolor,/de la Verge santa i pura/
en servei del Creador. Aquest és el text que es canta a Elx des del segle XVI. Lluís Vic va ser sacerdot i "mestre de capella" trenta-dos anys i tenia un germà casat amb elxana i molts nebots. Era elxà de la soca-rel! Servei és l'evolució normal catalana del llatinisme i "servici" és un cultisme que s'ha vist reforçat perquè el castellà diu "servicio"... "Servei"És un mot de tradició valenciana absoluta... Una altra cosa és que tots dos siguen correctes però la tradició lexicogràfica valenciana és la de tot el país i no tan sols d'unes comarques determinades. A més a més, això apareix a l'Extrem Sud! Una altra cosa és que els joves pronuncien "cervell" i "servei" de la mateixa manera. Això deu ser molt més greu!