La paraula de la setmana: «esme»

(imatge generada amb IA)

La paraula d’esta setmana és una de tantes que els nostres majors encara utilitzen i que, al meu parer, els principals diccionaris no contemplen en tota la seua amplitud d’accepcions. Esme és sinònim de trellat o seny, de coneiximent a l’hora de comportar-se i, especialment, a l’hora de dirigir qualsevol empresa que implique càlcul, precisió i previsió. Tindre bon esme és obrar de manera adequada i encertada. I al contrari, no tindre esme és ser un destrellatat, un inconscient. U perd l’esme quan perd l’orientació, la facultat de saber per on es va o què es fa.

La paraula està documentada des del segle XIII i prové del verb aesmar o esmar, que significa «calcular», «deduir», i que al seu torn ve del llatí adaestimare.

Els diccionaris com el DIEC o l’Enciclopèdia, sense bandejar «esme», donen prioritat a la forma esma, que és posterior i correspon a la pronúncia del català oriental. Per desgràcia, tan sols contemplen l’accepció de aptesa per a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa. O siga, esme com a sinònim d’orientació. D’ací vénen expressions tan utilitzades com «caminar [o fer] una cosa d’esma», ço és, a ulls clucs o per instint.

Actualització de 2024: El Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dona entrada a esme en totes les seues accepcions.

Per saber-ne més, pregunteu als vostres majors o consulteu:

De lexicografia valenciana (estudi del Vocabulari del Maestrat de Joaquim Garcia Girona), Lluís Gimeno Betí, IIFV 1998, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (pàgina 103).

El deler de les paraules (Les aportacions de Germà Colón a la romanística), Emili Casanova i M. Teresa Echenique, PUV 2008 (pàgina 121).