dilluns, 3 de maig de 2010

La paraula de la setmana: «atrotinat»


Aquesta xica va atrotinada, a presses i correres, i si ens agafa pel mig ens arramblarà

Malauradament, hi ha vegades que els diccionaris no reflecteixen totes les accepcions d’una paraula. Per exemple, si busqueu la paraula «atrotinat» al DIEC, veureu com vos diu que és una «cosa desgastada per l’ús» (un vestit, un cotxe, etc.), cosa que, per descomptat, és veritat. Entre valencians, però, «atrotinat» es diu també de la persona que actua precipitadament, sense reflexió, de manera impetuosa o precipitada. Com aquest comportament es típic de la xicalla, que és molt nerviosa, la paraula se sol aplicar als xiquets («atrotinat» pren llavors el sentit de «roín», «entremaliat»). Això no vol dir de cap manera que no s’use quan parlem dels adults, que també van sovint de pressa i correguda. Hui, de fet, el mot me’l recorda una paiportina, que em deia que fa por agafar el cotxe en hora punta, a l’eixir de treballar, puix que tots van atrotinats i condueixen massa ràpid, estressats com estan de la faena i delerosos d’arribar a casa. Ací el mot pren un poc el sentit del modern estressat o del castellà agobiado (maldaptat al valencià, agobiat, castellanisme que hauríem d'eliminar de la nostra parla).

Pareix que l’origen de la paraula pot tindre alguna cosa a veure amb «troter» i «trotí», mots que s’aplicaven a hòmens i cavalleries de poc valor. Actualment, en alguns llocs ―per exemple al Cabanyal, a València ciutat― la pronúncia correcta de la paraula conviu amb una d’alternativa: atrossinat.

7 comentaris:

David ha dit...

Molt bona entrada, com sempre.

Per cert com és que saps tant sobre la nostra llengua? Has estudiat filologia o eres autodidacta ?

Josep Lluís ha dit...

Celebre que t'agrade, David. Segur que sé molt menys del que penses. Tan sols tracte de parlar i d'escriure bé, i sempre m'ha agradat molt observar com parlen els majors i també la gent jove d'altres zones i dialectes. La resta només és qüestió de curiositat, i hui dia Google i tot tipus de diccionaris ajuden molt. Gens de misteri. Però sí, sóc de lletres :)

Gràcies pel comentari!

Anònim ha dit...

Hola Josep Lluís, escric des del Principat. D'on sóc jo, en diem "esverat" o "esverada". M'agrada la teva pàgina web. Escrius molt bé. A través d'internet tinc l'ocasió d'entrar en contacte amb gent del País Valencià i de les Balears. M'agrada copsar la riquesa de l'idioma i aprendre paraules noves. Des que disposo de TDT miro el Canal 9 i IB3.
Una abraçada. (Vicenç)

Josep Lluís ha dit...

Vicenç, gràcies i un plaer. Coneixia "esverar" i "esverat" (de lectures bàsicament, perquè no és un mot molt corrent per on jo visc) amb el sentit d'espantat de por, però no amb el sentit d'atrotinat que explique ací. Molt curiós.

Bé, no sé IB3, però Canal 9 no te'l recomane lingüísticament (bé, no el recomane en general), ja que no es reflecteix en absolut la riquesa de l'idioma que aporta el valencià. Llevat els casos de 4 professionals molt concrets, la nostra televisió autonòmica no parla un català estàndard, sinó que reflecteix tan sols un sub-dialecte valencià (el central o apitxat) i per a més inri, malauradament, farcit de castellanismes i de pronúncies acastellanades. La cura pel llenguatge és nul·la en moltes ocasions, i n'hi ha més d'un que hauria de fer cursos intensius abans d'eixir en pantalla. Però vaja... celebre que tingues aquesta curiositat.

Si tens blog, deixa'm l'enllaç per ací.

Salut!

Anònim ha dit...

Gràcies, Josep Lluís. Estic al cas dels problemes del Canal 9. Ja sé que és una televisió controlada pel PP i tota la pesca. Intento estar informat del País Valencià, llegeixo El Temps, per exemple. Ara bé, no et pensis que a TV3 són tot flors i violes. Potser el control polític no és tan bèstia, però a nivell lingüístic, en general, la gent no n'està contenta. El català que fan servir és un estandart sense suc ni bruc. També hi ha molt incompetent.
Pel que fa al blog, no en tinc. De fet em costaria haver de fer-ne el seguiment.
Seguirem en contacte.
Salut.
Vicenç

Josep Lluís ha dit...

Tens raó, Vicenç. Imagine que allò de TV3 és en part perquè no es reflecteix la pronúncia del català occidental (cosa lamentable),més que amb algun locutor que no sap imitar del tot bé encara el barceloní. Almenys però, es parla un estàndard coherent!

Salut!

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Mon pare sempre n'ha fet ús de forma força despectiva: m'a que eres atrotinat! em diu.

Salut!