La paraula de la setmana: «atrotinat»

Esta xica va atrotinada i t’arramblarà

Per desgràcia, a vegades els diccionaris no reflectixen totes les accepcions d’una paraula. Per exemple, si busqueu la paraula «atrotinat» en el DIEC, voreu com vos diu que és una «cosa desgastada per l’ús» (un vestit, un cotxe, etc.), cosa que, per descomptat, és veritat. Però entre valencians, «atrotinat» se diu també de la persona que actua precipitadament, sense reflexió, de manera impetuosa o precipitada. Com que eixe comportament es típic dels xiquets, que són molt enèrgics, la paraula se’ls sol aplicar ad ells (atrotinat pren llavors n matís de «roín», «entremaliat»). Això no vol dir de cap manera que no s’use quan parlem dels adults, que també van a sovint de pressa i correguda. Hui, de fet, la paraula me la recorda una paiportina que em deia que fa por agafar el cotxe en hora punta, a l’eixir de treballar, puix que tots van atrotinats i conduïxen massa ràpid, estressats com estan de la faena i ansiosos d’arribar a casa. Ací la paraula pren un poc el sentit del modern estressat o del castellà agobiado.

Pareix que l’origen de la paraula pot tindre alguna cosa a vore amb «troter» i «trotí», vocables que s’aplicaven a hòmens i cavalleries de poc de valor. Actualment, en alguns llocs ―per exemple al Cabanyal, a València ciutat― també es sent la pronunciació atrossinat.

Actualització de 2024: El Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega l’adjectiu atrotinat amb la definició segïuent: «Que actua sense reflexió, amb pressa, sense mirar el que fa. El xiquet és un atrotinat».