Esta xica va atrotinada i t’arramblarà
Per desgràcia, a vegades els diccionaris no reflectixen totes les accepcions d’una paraula. Per exemple, si busqueu la paraula «atrotinat» en el DIEC, voreu com vos diu que és una «cosa desgastada per l’ús» (un vestit, un cotxe, etc.), cosa que, per descomptat, és veritat. Però entre valencians, «atrotinat» se diu també de la persona que actua precipitadament, sense reflexió, de manera impetuosa o precipitada. Com que eixe comportament es típic dels xiquets, que són molt enèrgics, la paraula se’ls sol aplicar ad ells (atrotinat pren llavors n matís de «roín», «entremaliat»). Això no vol dir de cap manera que no s’use quan parlem dels adults, que també van a sovint de pressa i correguda. Hui, de fet, la paraula me la recorda una paiportina que em deia que fa por agafar el cotxe en hora punta, a l’eixir de treballar, puix que tots van atrotinats i conduïxen massa ràpid, estressats com estan de la faena i ansiosos d’arribar a casa. Ací la paraula pren un poc el sentit del modern estressat o del castellà agobiado.
Pareix que l’origen de la paraula pot tindre alguna cosa a vore amb «troter» i «trotí», vocables que s’aplicaven a hòmens i cavalleries de poc de valor. Actualment, en alguns llocs ―per exemple al Cabanyal, a València ciutat― també es sent la pronunciació atrossinat.
Actualització de 2024: El Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega l’adjectiu atrotinat amb la definició segïuent: «Que actua sense reflexió, amb pressa, sense mirar el que fa. El xiquet és un atrotinat».
6 comentaris:
Molt bona entrada, com sempre.
Per cert com és que saps tant sobre la nostra llengua? Has estudiat filologia o eres autodidacta ?
Celebre que t'agrade, David. Segur que sé molt menys del que penses. Tan sols tracte de parlar i d'escriure bé, i sempre m'ha agradat molt observar com parlen els majors i també la gent jove d'altres zones i dialectes. La resta només és qüestió de curiositat, i hui dia Google i tot tipus de diccionaris ajuden molt. Gens de misteri. Però sí, sóc de lletres :)
Gràcies pel comentari!
Hola Josep Lluís, escric des del Principat. D'on sóc jo, en diem "esverat" o "esverada". M'agrada la teva pàgina web. Escrius molt bé. A través d'internet tinc l'ocasió d'entrar en contacte amb gent del País Valencià i de les Balears. M'agrada copsar la riquesa de l'idioma i aprendre paraules noves. Des que disposo de TDT miro el Canal 9 i IB3.
Una abraçada. (Vicenç)
Gràcies, Josep Lluís. Estic al cas dels problemes del Canal 9. Ja sé que és una televisió controlada pel PP i tota la pesca. Intento estar informat del País Valencià, llegeixo El Temps, per exemple. Ara bé, no et pensis que a TV3 són tot flors i violes. Potser el control polític no és tan bèstia, però a nivell lingüístic, en general, la gent no n'està contenta. El català que fan servir és un estandart sense suc ni bruc. També hi ha molt incompetent.
Pel que fa al blog, no en tinc. De fet em costaria haver de fer-ne el seguiment.
Seguirem en contacte.
Salut.
Vicenç
Tens raó, Vicenç. Imagine que allò de TV3 és en part perquè no es reflecteix la pronúncia del català occidental (cosa lamentable),més que amb algun locutor que no sap imitar del tot bé encara el barceloní. Almenys però, es parla un estàndard coherent!
Salut!
Mon pare sempre n'ha fet ús de forma força despectiva: m'a que eres atrotinat! em diu.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada