Elisabet Roig, des del seu blog De passeig, m’ha concedit el premi Vale a pena ficar de olho nesse blog; o siga, ha recomanat als lectors del seu blog pegar una ullada al meu. Em fa molt de goig que li agrade el meu ―per dir alguna cosa― quadern de bitàcola de reflexions d’anar per casa, apunts inconstants i intranscendents i recomanacions particulars. Gràcies.
Els mems o cadenes són una eina molt útil per a dinamitzar la blogosfera i ampliar les nostres lectures. Seguiré les condicions d’este i vos recomanaré altres 10 blogs que lligc de tant en tant:
- Neandertal total: Blog d’humor en què s’inventen notícies falses i desgavellades, amb titulars i muntatges fotogràfics d’un destrellat absolut. Boníssim si voleu riure.
- Do de llengua: La lingüista elitista (com s’autoanomena ella), a peu de carrer i càmera en mà, ens mostra les pifiades lingüístiques d’establiments, institucions, etc.
- Vent d Cabylia: Ja el deveu conéixer, i si no, pegueu-li una ullada. Vicent és historiador i té un blog interessantíssim en què parla temes històrics, sociològics, lingüístics i polítics que afecten els valencians des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies. Els seus textos susciten sempre debat entre els lectors. A banda, de tant en tant ens sorprén gratament amb algun apunt musical, videojoc o vídeo de youtube una miqueta friqui, com se sol dir.
- Metal bitácora: Sabeu que tinc debilitats, que m’agrada el heavy metal. Este blog és interessant perquè alhora que ens assabenta de les últimes tendències, penja vídeos de curiositats de les estreles del rock, com ara entrevistes antigues, pifiades i escenes lamentables que han protagonitzat els personatges que viuen del rock’n’roll.
- Els pobles valencians abandonats: De tant en tant entre i pegue una ullada a les fotos d’este blog sobre localitats despoblades. Ens mostra el drama de l’èxode rural, però alhora la màgia i la fantasia que evoquen els pobles fantasma.
- Hic et nunc: Blai, des de Pedreguer, ens parla d’anècdotes històriques, la música que li agrada, les seues opinions polítiques i, a més a més, d’algun dels seus viatges. Solia llegir-lo bastant fa un temps i ara em propose prestar-li atenció de nou.
- L’aixeta: Vicent Terol ens oferix el seu punt de vista sobre els assumptes ―especialment valencians― que estan en la palestra dels mitjans de comunicació. Estigau també atents al marge dret del blog, on deixa caure l’enllaç a lectures (en paper) sorprenents.
- Indiecat: En este blog estan prou al dia sobre l’actualitat musical cantada en català.
- La panxa del bou: Blog que lligc de tard en tard però en el qual sempre trobes coses de textos de qualitat, interessants i ben escrits.
- Més content que un gínjol: Reflexions literàries, opinions i anècdotes d’Urbà Lozano, escriptor de la Ribera que cal seguir, l’autor de Plagis.
(Redacció modificada en maig de 2024)
3 comentaris:
Vaja, moltes gràcies, pel premi i per la definició. Jo pensava incloure't entre els meus 10 d'una altra via que m'ha arribat la cadena. És que les paraules de la setmana em perden... ;-)
Per cert, que segons escrivia Anna Murià en 1996, es veu que això de "pagar la pena" és una innovació lingüística de fa ben poc. I va fer un article a tall d'això.
Gràcies, Vicent. He modificat l'entrada. He posat la locució «valdre la pena».
Publica un comentari a l'entrada