Impressions de la concentració contra la manipulació a Canal 9

El passat dissabte 17 d’abril es va celebrar a València, com sabeu, una concentració en contra de la manipulació informativa de Canal 9 i a favor de la pluralitat en les ràdios i televisions que són de tots els valencians; mitjans que malauradament ofereixen una visió de la realitat distorsionada i afavoridora d'un partit polític. La impressió que me n’emportí és que l’esdeveniment va ser un èxit, malgrat els imprevistos. En arribar a la plaça de la Mare de Déu, vaig comprovar una mica sobtat que a més dels que veníem expressament a concentrar-se, s’hi ajuntava gent que venia a col•laborar amb un mercat solidari que, pareix que coincidia amb esta activitat. Per tant, al principi em fou una miqueta difícil fer-me una idea de quanta gent havia vingut expressament a manifestar-se. Tanmateix, poc després es féu rogle i vaig poder comprovar que els concentrats ―que no sé si llavors serien concentrats + curiosos― arribaven a ser-ne uns quants centenars. Rere la xicoteta plataforma (un palet) on s’havien de fer el parlament, una pancarta sostinguda per globus d’heli maldava per no ser arrossegada pel vent. Com m’havien promés, esta no portava el segell de cap partit polític, puix la mobilització pretenia ser exclusivament ciutadana (per cert, que aspira a convertir-se en plataforma). Amb tot, és cert que Comissions Obreres van fer acte de presència amb una pancarta pròpia, i vaig veure-hi també representants polítics com Enric Morera, del Bloc. Lògic, d’altra banda, perquè la política informativa de Canal 9 s’ha guanyat l’enemistat declarada de tot allò que no siga el PP.

Josep Vicent Marqués, representant de Salvem El Cabanyal, fa la primera intervenció. Contràriament al que esperava, no parla directament sobre la polèmica i els problemes que pateixen este barri mariner, sinó que es llança amb un text un poc poètic (que podeu llegir ací), una metàfora que ens fa veure la falta de repercussió que té un fet si els mitjans de comunicació li giren l’esquena: el forn de Benifairó es crema però els mitjans no ho diuen. A pesar que no ho diguen, però, el forn s’ha cremat.

Em va sorprendre el discurs de Romà de la Calle, exdirector del MuVIM (que com sabeu va dimitir arran de la censura que patí una exposició). Un parlament d’un home ―es nota amb quatre paraules― culte, il•lustrat i de principis meridianament clars. En un parell d’ocasions se li tallà la veu i provà de plorar, o això em va semblar a mi. Pareixia que ja havia acabat, però tornà a demanar la paraula i va dir alt i clar que creia que havia arribat el moment que la gent actuara, parlara, reaccionara contra ―se sobreentenia― la censura del poder Popular a la Generalitat. Tenim la raó i la paraula!, era el lema amb què va acabar de parlar, i que el públic va corejar amb ell.

Per a amenitzar un poc la concentració, s’havia previst que els presents sentiren unes paraules de Xavi Castillo que l’humorista havia enregistrat expressament per a la concentració. Malauradament, uns problemes tècnics (incompatibilitat de gravació en estèreo amb un canal mono o una moguda d’eixes, jo no hi entenc) no van permetre més que se sentiren alguns mots i no fou possible escoltar el parlament. Amb tot, les quatre paraules que se sentiren feren riure un poc al públic.