dilluns, 19 d’abril de 2010

La paraula de la setmana: «oix / ois»

La paraula que reivindiquem aquesta setmana es refereix a un estat físic. «Oix» en valencià significa nàusees o fàstic. Quan, per exemple, un menjar no se’ns ha assentat bé i notem agonia, direm que «tenim oix» o que «ens ha vingut un oix». Però el mot no s’usa només en situacions posteriors a un àpat desafortunat. Així, les expressions «fer oix» o «donar oix» s’utilitzen també per referir-se a coses o situacions que ens causen un profund desgrat ―potser en un llenguatge un poc barroer i jovenívol― en sentit més figurat o general que l’estat físic. En valencià hi ha altres expressions equivalents en a donar o fer oix, com per exemple «donar agonia», i per descomptat fer fàstic, coneguda entre els valencians ―crec jo― sobretot gràcies a l’ús en mitjans de comunicació i a l’ensenyament reglat de llengua. En qualsevol cas, crec que cal reivindicar el mot «oix». No és de trellat permetre que el calc castellà donar asco ens faça oblidar que tenim expressions molt expressives ―valga la redundància― i genuïnes en la nostra llengua per expressar aquesta idea. Els nostres pares i iaios les usen, ¿per què nosaltres hem de deixar de fer-ho?

Com veieu, he escrit «oix» amb ics al final, tal com l’he sentida pronunciar sempre: amb o oberta i fricativa postalveolar sorda ―per entendre’ns, el so shh que fem quan demanem silenci―. Aquesta pronúncia la trobareu reflectida en topònims com el Racó de l’Oix, un barri de Benidorm on antigament es formaven antics pantans i gatxulls que feien molta pudor. Tanmateix, en els diccionaris normatius trobareu la grafia ois, amb ela final, puix el mot, en realitat, és el plural d’oi («fàstic»). Usem per tant aquest mot sempre en plural. «Oi», per cert, ve del llatí ŏdĭu, que vol dir «odi».

5 comentaris:

Francesc Vera ha dit...

Ací a la Ribera, sempre he sentit oix en dues formes: "tindre oix" i "fer oix" (i no "donar oix", en canvi sí que s'empra la forma "donar agonia"), diferenciant si la causa és interna o externa.

Ruth ha dit...

Sí, jo visc a Alzira i sempre he utilitzat aquesta expressió per a referir-me a, per exemple, els dònuts em fan oix, o em donen oix. Crec que donar oix no és massa correcte, però és ben sabut que poca gent parla correctament del tot, encara que ho intente...

Josep Lluís ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris des de la Ribera :D. Heu encetat una qüestió molt interessant! És cert que en castellà expressions en què s’usa el verb dar (dar miedo, dar asco, dar la impresión de que) es realitzen en català amb el verb fer (fer por, fer oix o fàstic, fer la impressió que). De fet, la mateixa solució adopta, si no m’enganye, l’italià (fa schìfo, fa paura). Açò podria dur a pensar que solucions com «donar por», en comptes de «fer por», són calcades del castellà (jo no ho sé del cert). Tanmateix, en el cas de l’oix (o de l’ois), segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, valen els dos verbs:

Oi m. [LC] [MD] Fàstic, nàusea. Un menjar, una medecina, fer oi, donar oi.

Jo, instintivament (o potser també per ultracorrecció) també diria que és més correcte amb fer. En fi, tampoc té tanta importància, mentre fem servir el mot.

Per cert, de veritat que els donuts et fan oix? Tan bons que estan...

Monique LaMer ha dit...

Hola
Jo sóc de València i, lamentablement sempre he sentit més "donar asco" que no "oix"....però estic reformant-me...ara bé "fàstic" i sobretot "agonia" sí pertanyen al meu vocabulari i de fet, la segona és una paraula, i sobre tot una expresió, que ha pasat al meu castellà: en lloc d´una castellanització, es tracta d´una valencianització. :)

Josep Lluís ha dit...

Eixa és bona, Monique! Doncs res, a incorporar parauletes!