La paraula que reivindique esta setmana es referix a un estat físic. Oix, en valencià, significa nàusees, repugnància o fàstic. Quan un aliment no se t’ha assentat bé i tens agonia, pots dir «tinc oix» o «m’ha vingut un oix». Esta paraula no s’usa només en situacions posteriors a una menjada desafortunada; la locució «fer oix» (o «donar oix») s’utilitza també per a referir-se a coses o situacions que provoquen una repugnància no necessàriament física, sinó un profund desgrat. En valencià hi han altres expressions equivalents en a fer oix, com ara «fer agonia» i fer fàstic; potser esta última és la més divulgada per l’ensenyament reglat del valencià i la literatura valenciana actual.
Dic que reivindique la paraula oix perquè és una llàstima que el castellanisme asco nos faça oblidar que tenim paraules i expressions genuïnes en valencià per a expressar eixa sensació. Si els nostres pares i iaios les usen, ¿per què nosaltres hem de deixar de fer-ho?
He escrit oix amb ics al final, tal com l’he sentida pronunciar sempre: amb o oberta i fricativa postalveolar sorda, o siga, el so de la x de Xàtiva. Esta pronúncia la trobareu reflectida en topònims com el Racó de l’Oix, un barri de Benidorm a on antigament se formaven antics pantans i gatxulls que feien molta pudor. També arreplega esta grafia el Diccionari normatiu valencià. No obstant, també hi trobareu la grafia ois, amb esse final, puix la paraula, segons pareix, és en realitat el plural de oi, un arcaïsme que significa «odi».
(Redacció actualitzada en octubre de 2024)
8 comentaris:
Ací a la Ribera, sempre he sentit oix en dues formes: "tindre oix" i "fer oix" (i no "donar oix", en canvi sí que s'empra la forma "donar agonia"), diferenciant si la causa és interna o externa.
Gràcies pels vostres comentaris des de la Ribera :D. Heu encetat una qüestió molt interessant! És cert que en castellà expressions en què s’usa el verb dar (dar miedo, dar asco, dar la impresión de que) es realitzen en català amb el verb fer (fer por, fer oix o fàstic, fer la impressió que). De fet, la mateixa solució adopta, si no m’enganye, l’italià (fa schìfo, fa paura). Açò podria dur a pensar que solucions com «donar por», en comptes de «fer por», són calcades del castellà (jo no ho sé del cert). Tanmateix, en el cas de l’oix (o de l’ois), segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, valen els dos verbs:
Oi m. [LC] [MD] Fàstic, nàusea. Un menjar, una medecina, fer oi, donar oi.
Jo, instintivament (o potser també per ultracorrecció) també diria que és més correcte amb fer. En fi, tampoc té tanta importància, mentre fem servir el mot.
Per cert, de veritat que els donuts et fan oix? Tan bons que estan...
Hola
Jo sóc de València i, lamentablement sempre he sentit més "donar asco" que no "oix"....però estic reformant-me...ara bé "fàstic" i sobretot "agonia" sí pertanyen al meu vocabulari i de fet, la segona és una paraula, i sobre tot una expresió, que ha pasat al meu castellà: en lloc d´una castellanització, es tracta d´una valencianització. :)
Eixa és bona, Monique! Doncs res, a incorporar parauletes!
A Simat certes sentències judicials que hem sabut hui ens fan ois i ens donen molta malixia/malicia (?)
Bon dia, des-de Benidorm, molt a prop del Racó de L'Oix. S'agraix el comentari i, sobre tot, llegir correctament el nom d'aquest lloc tan emblemàtic de la nostra ciutat, i ès que, amb el pas dels temps va oblidant-se l'origen de certs topònims i la història que hi ha darrere. Ja quasi mai apareix escrit com deuria ( Lois, Loix, etc.), per no parlar de la pronunciació ( menció especial al afrancesat 'Rincón de Lua').
Salut.
*des de Benidorm: DE Benidorm (estant)
*s'agraix: s'agraïx
*sobre tot: sobretot
*ès: és
"agonia" vol dir Basca de la mort. És un castellanisme per fàstic, oi(s) o oix(os) Val., Tort.
*donar-fer agonia: fer ànsia (R), fer cosa, donar congoixa (R) ; fer fàstic, fer (venir) oi(s) o oix(os) Val., Tort. V. Fàstic
Publica un comentari a l'entrada