divendres, 23 d’abril del 2010

Violant la llei

Si em feren les preguntes «Quina és per a tu la millor banda de heavy metal de tots els temps?» ―heavy a seques, és clar― o «Quin grup he de començar a sentir per iniciar-m’hi?» la resposta seria sens dubte la mateixa: Judas Priest, la banda britànica que ha conreat una llarga i profitosa trajectòria i que ha fet ―i fa― vibrar diferents generacions de jóvens.

Una de les seus cançons més reeixides i populars va ser Breaking the Law, del disc British Steel, que va veure la llum en 1982. La cançó és coneguda per la seua tornada encomanadissa i pel seu caràcter rebel. Violant la llei narra la història d’un home aturat que sent fracassat en la vida i decideix trencar amb això de manera radical. Musicalment és molt més senzilla i simple que la majoria de cançons de la banda ―de fet, originalment no té ni solo de guitarra―, i també molt divertida.



La historieta que conta el videoclip no té desperdici, està plena de detalls humorístics. Ja no se’n fan com aquests… Hi apareix el vocalista de Judas, Rob Halford, cantant al seient de darrere d’un Cadillac descapotable que recorre l’A406, la carretera principal que uneix l’Est i l’Oest de Londres. El cotxe s’atura al costat d’un banc prop del carrer d’Òxford. Ací Rob es troba amb dos hòmens disfressats de rectors que havien eixit prèviament d’un videoclub de pel•lis calentes i que porten sengles guitarres a les mans. Llavors entren tots tres en el banc i, quan arriba el moment de la cançó en què canten la tornada, els dos es lleven les disfresses i resulten ser els guitarristes de la banda, K.K. Downing i Glenn Tipton. A punta de guitarra, atraquen el banc, davant l’astorament del guarda de seguretat, que els veu a través de les imatges que capten les càmeres de vigilància. Halford rebenta amb les pròpies mans els barrots que guarden la caixa i la buida, però no hi ha diners, sinó el disc d’or que s’emportà l’àlbum de la banda British Steel (que comença precisament amb aquesta cançó). Just en eixe moment Halford amolla la frase You don’t know what it’s like, «No tens ni idea de com és açò», que en la cançó es refereix a una cosa roïna (estar aturat i sense futur); tanmateix la imatge capgira el sentit i parla d’una cosa bona, ço és, el merescut disc d’or. Cap al final del vídeo, el guarda de seguretat queda encisat amb la cançó i es queda fantasiejant, com un adolescent, amb una guitarra de mentida a les mans.

Ací teniu la lletra i la traducció de la lletra, disfruteu:

There I was completely wasting, out of work and down
all inside it's so frustrating as I drift from town to town
feel as though nobody cares if I live or die
so I might as well begin to put some action in my life

Estava totalment tirat, sense faena i deprimit
Dins de mi tot era una frustració, vagava de ciutat en ciutat
Em sent com si a ningú li importara si visc o si muir
Així que començaré a posar un poc d’acció en ma vida

Breaking the law, breaking the law

Violant la llei

So much for the golden future, I can't even start
I've had every promise broken, there's anger in my heart
you don't know what it's like, you don't have a clue
if you did you'd find yourselves doing the same thing too

Tantes expectatives per a un futur daurat… ni tan sols puc començar
He trencat totes les promeses, tinc el cos encés en ira
No saps com és açò, no en tens ni idea
Si ho saberes et trobaries fent el mateix

Breaking the law, breaking the law

Violant la llei

You don't know what it's like

Tu no saps com és açò

Com a curiositat, ací podeu veure Judas Priest interpretant la cançó en 2004 ―una pila d’anys després!― en un concert precisament a València, al qual vaig tindre la sort de poder assistir. Fixeu-vos com en el minut 0:33 diu el nom de la ciutat.

5 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

M'ha intrigat això del heavy "a seques"... Quines altres varietats conteples (i quina és el grup rei de totes elles)?

Speaker ha dit...

Bona pregunta! Em referia al fet que l'etiqueta de Heavy metal és molt ampla (més encara ho és la de rock, que n’està per damunt!) i per tant comprén molts altres estils fills i néts d'aquest Heavy . Per exemple el Thrash metal (n’hem parlat al blog) de grups com Megadeth, Overkill, Metallica, Anthrax o Slayer, que, per cert, també és un poc Speed Metal. D’altra banda, hi ha el Power Metal, amb bandes com Helloween o Stratovarius. Després la cosa se’n va de mare i hi ha també el Death Metal, el Doom Metal, etc, etc. (aquests estils ja no em fan el pes) i fins i tot el famós èxit de les acaballes dels noranta: el New Metal de Korn, Deftones, Fear factory o Machine Head (que al principi eren més Thrash).

Doncs bé, tots aquests estils són heavy metal, se n’han alimentat o en certa manera en formen part, amb major o menor similitud a l’original heavy de bandes fundadores de l’estil com ara Rainbow, Deep Purple o Saxon.

El meu comentari s’explica perquè moltes bandes no segueixen un sol estil durant la seua trajectòria discogràfica, sinó que conreen més una d’aquestes tendències. Judas Priest, en canvi, al meu parer i a pesar de la seua evolució musical, sempre ha treballat el heavy metal més clàssic.

Gràcies pel comentari! T’ha agradat la cançó?

Salvador Macip ha dit...

Ara que hem delimitat els termes puc replicar... :-)

Si parlem de heavy clàssic, i no dels fills i els néts, trobo que els Deep Purple passen la mà per la cara als JP. I ja de pas ficaria a Saxon i Rainbow a la segona onada de grups, no als fundadors del gènere.

Tot i això, Breaking the law és una gran cançó, estic d'acord (i el vídeo espeterrant). Hell bent for elather seria la meva altra preferida del seu repertori.

Speaker ha dit...

Ah! Veig que t’agrada aquesta música, gràcies per l'apunt! :D Tens raó, Deep Purple queda més arrere que Rainbow i Saxon, que no són en realitat, com bé apuntes, fundadors del heavy metal. Pertanyen més aviat (almenys Saxon) al moviment de la NWBHM (New Wave of British Heavy Metal). Crec que aquesta etapa del heavy ha deixat una empremta importantíssima en l’estil; fins al punt que, els de la meua generació, identifiquem més com a heavy metal Saxon o Iron Maiden (etc.) que Purple o Sabbath. D'ací, supose, la meua relliscada cronològica :S

Salut!

Anònim ha dit...

Ha, ha, m'ha fet molta gràcia el vídeo, i m'ha agradat (cosa rara) la cançó. Breaking the law