Vull compartir amb vosaltres el meu darrer descobriment musical: el balear Tomeu Penya, un músic a mitjan camí entre Jaime Urrutia i Neil Young ―sí, Déu sap perquè el compare amb aquests dos―. Una mena de cantautor folk amb pinzellades de rock, un faedor de country en català. El disc que no puc parar de sentir estos dies es diu Sa força d'una mirada. Penya m'agrada pel seu hedonisme simple i detallista, quan parla d'escenes de camp, de repòs a un porxet, de la complicitat amb la seua estimada. Del somriure d'ella, i de detalls més inesperats, ell fa una cançó. La seua veu ens delecta amb el preciós accent i les variants balears, que sorprenen l'orella valenciana. Penya tampoc no deixa de banda l'humor. Es tracta, sens dubte, d'un romàntic i d'un profund enamorat de la seua al·lota, ço és, la seua xicona, la qual estic convençut és el motor d'inspiració del disc. Aquest home transmet una positivitat i unes ganes de viure que cal no deixar passar. Per què negar-ho: tots volguérem alguna vegada estar enamorats com ho està Tomeu Penya.
Ací teniu una mostra de dues cançonetes seues:
2 comentaris:
aquest disc em sembla que l'escoltaven a casa quan jo era petit. fins i tot el vaig arribar a veure en concert. amb els anys, el meu gust per la música va anar agafant altres dimensions. Tot i això, m'ha fet gràcia tornar-lo a escoltar.
Bo, deus ser encara ben menut perquè el disc de què parle és del 2004... Fora bromes, supose que et refereixes a les cançons que he penjat per escoltar. Eixes sí que em sembla que són més antigues. Malauradament, al "goear" encara no hi ha cap cançó del disc de què jo parle, "Sa força d'una mirada". A Tomeu Penya l'acabe de descobrir ara. A València aquesta música no sona en les ràdios ni sols trobar els discos a les botigues, per això, o pel boca a boca, o no t'assabentes ni que existeix.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada