La paraula de la setmana: «blamor»

Desert de Namíbia. Foto de Martijn Munneke (Wikimedia Commons)

La blamor és una calor intensa, insuportable, i que al País Valencià patim quan bufa el vent de ponent. Diem també, en general, que fa blamor quan notem una calor especialment molesta, que ens sol arribar d’una manera intermitent, amb colps d’aire. Per exemple, la blamor que emana de l’asfalt amb el sol d’estiu, la de les brases d’una llar, o —en el context en què la vaig sentir fa uns dies— la blamor que ix de la cuina d’un restaurant i que u nota a la cara mentres espera, al taulell, que li donen taula.

Un sinònim d’esta paraula és basca.

Com lamentablement em passa amb moltes paraules volgudes, no la trobe en diccionaris normatius (actualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià de l’AVL sí que inclou blamor), així que l’etimologia de la paraula és per a mi un misteri. Tanmateix, un amic de l’Horta em comenta que ha sentit la paraula com a verb, «blamar» (Això blama, no ho toques). Fossant per diccionaris trobe la paraula ablamar, que vol dir inflamar, cremar o torrar, la qual és ben possible que tinga relació amb blamor. Doncs bé, sobre ablamar el DCVB sí que en diu alguna cosa: «sembla variant de aflamar,amb influx analògic de brasa que ha determinat el canvi de -f- en -b-». (Actualització de 2024: el DNV també  inclou ablamar)

Tractarem de sufocar la blamor submergint-nos en la mar...