dijous, 19 de maig de 2011

La paraula de la setmana: «sagal»

Un sagal és un xiquet. Vaig sentir esta paraula per primera vegada en boca d’una amiga de Castalla, i fa uns dies li la vaig sentir dir a un xic de Vilafranca, ja que en aquell poble dels Ports —oficialment és del Maestrat però està lligat històricament a Morella, em digué— també la utilitzen. «No tens sagals, veritat?» Va preguntar el de Vilafranca, per saber si tenia fills.

I tornant a Castalla, cal dir que Enric Valor, escriptor oriünd d’este poble, usava el mot a bastament en els seus escrits. Ell, fins i tot, diferenciava sagal de zagal:

En el valencià meridional es fa la distinció entre zagal (derivat de l’àrab «zagall») que vol dir «xic de deu a quinze anys», i sagal, «ajudant d’un cotxe de servei públic» (derivat de saga o part de darrere d’un vehicle, on solia anar el sagal en les diligències).

Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià, 1977, Ed. 3 i 4, p. 59.

No obstant això, els diccionaris normatius no recullen zagal i atribueixen a sagal estos tres sentits:

1. Xiquet que ajuda un pastor, que guarda el bestiar d'una masia.
2. Servidor de diligència o cotxe públic.
3. Xiquet d’edat de 10 a 15 anys aproximadament.

Segons el DCVB, el mot prové de l’àrab zagall, que vol dir ‘noi fort’. Probablement ha arribat al català a través del castellà.