Un sagal és un xiquet. Li vaig sentir esta paraula per primera vegada a una amiga de Castalla, i fa uns dies també a un xic de Vilafranca, ja que en aquell poble dels Ports (oficialment és del Maestrat, però està lligat històricament a Morella, segons me digué) també la utilitzen. «No tens sagals, ¿veritat?», preguntava el de Vilafranca per a saber si tenia fills.
I tornant a Castalla, resulta que Enric Valor, escriptor oriünd d’este poble, usava la paraula a bondó en els seus escrits. Ell, fins i tot, diferenciava sagal de zagal:
No obstant això, els diccionaris normatius no arrepleguen zagal i atribuïxen a sagal estos tres sentits:
1. Xiquet que ajuda un pastor, que guarda el bestiar d’una masia.
I tornant a Castalla, resulta que Enric Valor, escriptor oriünd d’este poble, usava la paraula a bondó en els seus escrits. Ell, fins i tot, diferenciava sagal de zagal:
En el valencià meridional es fa la distinció entre zagal (derivat de l’àrab «zagall») que vol dir «xic de deu a quinze anys», i sagal, «ajudant d’un cotxe de servei públic» (derivat de saga o part de darrere d’un vehicle, on solia anar el sagal en les diligències).Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1977), pàg. 59
1. Xiquet que ajuda un pastor, que guarda el bestiar d’una masia.
2. Servidor de diligència o cotxe públic.
3. Xiquet d’edat de 10 a 15 anys aproximadament.
Segons el DCVB, el mot prové de l’àrab zagall, que vol dir ‘noi fort’. Probablement ha arribat al valencià a través del castellà.
3. Xiquet d’edat de 10 a 15 anys aproximadament.
Segons el DCVB, el mot prové de l’àrab zagall, que vol dir ‘noi fort’. Probablement ha arribat al valencià a través del castellà.
(Redacció modificada en octubre de 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada