dilluns, 12 d’abril de 2010

La paraula de la setmana: «dropo»

Un dropo és algú que defuig el treball o que, com es diu col•loquialment, no fa un brot. Un sinònim molt utilitzat és gandul, però hi ha moltes altres maneres de referir-s’hi, com per exemple «malfaener», «gos» o –com ja vaig assenyalar un dia– «esgarramantes».

L’altre dia, un amic em va contar com aprengué la paraula «dropo» quan era un xiquet, a l’estadi Mundial 82 de Catarroja, mentre veia, amb son pare, un partit de futbol de l’equip local. Un aficionat, un home major, probablement llaurador, estava indignat amb un dels jugadors perquè aquell ―des del seu punt de vista― no s’esforçava prou en la seua faena. L’home s’esgargamellava cridant al jugador «Dropo! Vés a collir taronja! Que eres un dropo!». El meu amic, encuriosit, preguntà el significat de la paraula a son pare, que li ho explicà de seguida.


El disc Si fots un crit, de Dropo, que encara conserve en cinta de casset

A mi, la paraula «dropo» em duu uns altres records: quan anava al col•legi, a mitjans dels anys noranta, el professor de valencià ens portà al concert ―crec que en un teatret de València, no ho recorde bé― d’una banda que es deia precisament així, Dropo. Musicaven poemes de Vicent Andrés Estellés i també de Joan Fuster, però també tenien cançons pròpies. El concert em va emocionar. Tocaven rock’n’roll i a mi ―que començava a sentir aquesta música de mà dels cosins majors― l’actuació em va deixar embadalit. Era la primera volta que veia un grup que tocava l’estil que m’agradava i que, damunt, cantaven en valencià. Malauradament, des de llavors no n’he trobat molts més així…

Però tornem al tema: la paraula «dropo» prové del llatí hydropicus, ço és «hidròpic», per la feixugor de moviments que tenen els que pateixen d’hidropesia, o siga, de retenció de líquids.

7 comentaris:

elisabet ha dit...

m'encanta l'etimologia de la paraula! A Barcelona s'usa, cada vegada menys, però encara s'usa força la paraula "dropo".

Neandertal Total ha dit...

Jo la paraula la conec fa poc. Aquí a Novelda no l'he escoltada mai. Tanmateix coneixia l'expressió popular "ser més gos que un pont", que li sembla, almenys en el sentit.

Josep Lluís ha dit...

Elisabet i Neandertal, gràcies pels comentaris. És curiós moltes vegades com la coneixença d'una paraula depén ja no sols de zones o dialectes, sinó de la parla de la família de cada u, d'una qüestió hereditària quasi aleatòria. I ho dic perquè a mi em passa que tal persona del poble del costat em sorprén amb una paraula que jo no he sentit mai, quan a ell(a) li pareix tan normal; o al contrari, una altre mot que jo use sovint en la meua família resulta que no el coneix ningú del meu entorn fins i tot geogràfic i, quan el dius, es queden a quadres.
Per això m’agrada dir-vos i que em digueu parauletes, salut!

m'agrada ha dit...

Avui en dia encara pots veure concerts del Doctor Dropo. Un dels membres d'aquesta banda que ara va en solitari.

Anònim ha dit...

Sóc vinarossenc i avui he descobert xarrant amb uns amics de Castelló de la Plana que esta paraula no és d'ús corrent. I dic això perquè al meu poble la seua utilització és majoritària, fins i tot entre la gent castellanoparlant (que també solten espardanyades com "xafar", "xarrar", "matalap", etc.).

Josep Lluís ha dit...

Vinarossenc, deu ser que a Vinaròs hi ha molt de dropo i a Castelló són molt treballadors? :P

Gràcies pel comentari. I molt curiós que parlant castellà diguen matalap!

manolo fernandez costa ha dit...

|| 3. El Dropo: a) Estel que surt primerenc enmig del cel i aviat se pon per la part del Sud (Vinaròs, Peníscola, Oropesa).—b) El planeta Júpiter (Costa de Llevant). Com que és el més gros del firmament, hauria d'esser el que es veiés més temps i el que es mogués més de pressa, però succeeix tot el contrari: se'l veu poc, i es mou amb lentitud (BDC, xviii, 135).
Loc.