dimecres, 25 de maig del 2011

Tornar a Bèrnia

Feia tres anys i mig que no tornava a Bèrnia, a voltar la serra per eixe recorregut ideal per a l’excursionista. I és que té de tot: una vegetació que fa goig de veure (estos dies, amb tot florit, semblava un jardí cuidat per una mà experta), un forat o cova que travessa la serra de banda a banda, les ruïnes d’un fort militar i unes vistes meravelloses. Esta vegada jo feia de guia, i m’alegrí que els meus companys de ruta quedaren pagats i volgueren repetir. Tant ens va agradar que quasi no arribem a votar…

Vos en deixe unes fotos.


Hi havia pertot plantetes en flor.


Hem d’arribar a la massa rocosa que hi ha en primer terme i rodar per l’esquerra buscant el forat.


El forat al qual entrem, vist des de la Marina Alta. Algun terròs ha tacat amb esprai la paret de la cova i ha esborrat les ratlles del PR. Anarquía y birra fría… y a manchar la montaña. Enhorabona, xaval.


En creuar el forat, ens trobem amb esta meravella.


El forat per on acabem d'eixir, a l'altra banda, ja a la Marina Baixa. No ho puc evitar i em ve una paraula al cap...


Vistes de la Badia d'Altea, la serra Gelada i Benidorm, des del fort de Bèrnia.


Una cosina de la carxofa?


Voregem esta vall pregona pel camí que veieu a la dreta, i tornem a l’inici de la ruta.

5 comentaris:

noséqui ha dit...

una ruta genial!!! m'encisa.

Cucarella ha dit...

Aqueixa planta que tut sospites que puga ser cosina de la carxofa, pel rogle de Xàtiva se l'anomena "carxofeta de Sant Joan", i segons la tradició popular si hom pateix de morenes, altrament dites col·loquialment "almorranes", despareixeran si sota el maltalf s'hi posa un falcat, tanmateix sempre de nombre imparell o senar: tres, cinc o set.

Salut

Josep ha dit...

nosequi, si, veritat? Llavors la coneixes?

Cucarella, moltíssimes gràcies per dir-me'n el nom! Ja sé una coseta més sobre plantes :)

noséqui ha dit...

Sí clar, com a bona "marinera" que sóc...

salut.

noséqui ha dit...

Sí clar, com a bona "marinera" que sóc...

salut.