diumenge, 17 de maig de 2009

La paraula de la setmana: «terròs»


Un terròs, en el seu sentit estricte, és un tros de terra compacta, o també de sal, sucre o qualsevol altra matèria granulada. Quan prenem un café en un bar, per exemple, el solem mesclar amb un o dos terrossets de sucre. També, si cuinem arròs i no ix solt, sinó a trossos, amb els grans d’arròs apegats entre si, diem que l’arròs ha eixit aterrossat. Doncs bé, a banda del sentit estricte, en valencià tenim el sentit figurat, i és del de «terròs» (sovint pronunciat «tarròs») aplicat a una persona. Direm això d'una persona curta d’enteniment, que no sap parlar correctament, amb poques llums, una persona rústica, mancada d'instrucció i d'educació. També es diu d’una persona vella i decrèpita o d'una persona obtusa, espessa, sense vivor.

Com veieu, aquest insult sorgeix de la relació que fa la societat entre el món rural (la terra) i la manca d’educació, formació, i finor. D’ací el fet que es compare una persona i el seu intel·lecte i eloqüència amb la d’un simple pegot de terra.

3 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Lo de MÀ QUE ÉS TERRÒS ho diuen molt al meu poble.

Anònim ha dit...

la parauleta de esta setmana es una putada! sobre tot per a una amiga meua q li diuen de cognom Tarròs!!!!pobra ja q en el meu poble també te un sentit despectiu.

el mostatxos ha dit...

mireu que diu Camps...

http://www.youtube.com/watch?v=dgerKCPpGFs