dijous, 23 d’abril de 2009

La paraula de la setmana: «forigol»/«furó»


Ho sent si ferisc sensibilitats o vos sembla de mal gust parlar-ne, però afortunadament en aquesta llengua nostra hi ha mots per a tots els conceptes, gustos i registres, i mai és sobrer recordar-los. Com el tema d’aquesta setmana és una miqueta escatològic, lleig (ho intente arreglar amb la foto), anirem a pressa, matarem dos pardals d’un tir i comentarem dos mots que designen el mateix concepte. Vejam, endevinalla: si el mot «foric» en valencià és un derivat de «forat», amb el sufix diminutiu -ic (és a dir, foradet), i si «forigó» és un «forat natural, no fet amb eina» o bé una habitació estreta i fosca, ¿podeu deduir el significat de «forigol», com a paraula aplicada al cos humà? Bingo!

I no només tenim aquesta paraula per referir-nos a l’anus, sinó d’altres no menys interessants –i fins i tot inquietants– com ara «furó». El significat prototípic del mot és el mateix que el de «fura», o siga, el mamífer allargat que es clava als nius dels conills. En sentit figurat també vol dir «persona aficadissa, que procura inquirir i saber les coses d'altri». I és que el fenomen és curiós, puix en certa manera, no hem pres la cosa que es clava pel forat?


(Gràcies Armand per proposar aquesta paraula. Que gran era el teu blog, aquelles històries de David Lee Roth... tant de bo el tornes a obrir)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

hola!a mi en casa quan era xicoteta,sempre em deien mona furona els meus iaios i ma mare, i mai mhavia parat a pensar el significat, vaja concepte que tenien de la xiqueta!!!!!;).bs

Josep Lluís ha dit...

Vaja, mona furona! En alguna cosa et devies assemblar a una mona amb el cul rosa i pelat! ;) Supose que t’ho devien dir com a un insult suau, de broma, per fer-te la punyeta, no? O simplement perquè no paraves quieta, ves a saber. Jo no l’havia sentida mai, però sembla que s’usa bastant aquesta expressió, com a mena d’insult, amb més o menys suavitat o seriositat. Mira per exemple, en aquesta web:

«El contacontes Llorenç entretenia la xicalla a l’interior de l’umbracle amb un dels seus clàssics infantils: “La mona, furona, cagona del cul pelat”»

Gràcies per l'aportació!
Salut

german ha dit...

la paraula "furó" sempre l'havia associada a "hurón" i a l'expressió estar "fet un furó", és a dir, molt cabrejat o espitós. Per a la part del cos que descrius, jo sempre he usat "fogó" i també "fogona", "fogonera"... De la meua quinta hi ha qui la gasta per analogia al "fogón" de la cuina en castellà, quan en ma casa sempre se li ha dit "foguer" [i fa riure molt que algú li estiga dient "anus" a una part de la cuina sense saber-ho!]. salut!

fes-t'ho mirar ha dit...

Enhorabona per la secció, i no patisques, que aquestes paraules també tenen dret a la vida! (és més, la nostra llengua en te un catàleg tan ampli que donaria per a una altra secció...)
M'agradaria aportar 2 sinònims més que he sentit per la meua zona (Ribera Alta): "florí" (i el derivat "floriol") i el que jo més gaste, "fugó". Aquest últim, vindrà de "furó"? O no te res a veure? Ala, ahí vos ho deixe...

Josep Lluís ha dit...

Efectivament, GERMAN i FES-T'HO MIRAR: «fogó» deu ser més apropiat que «furó» per designar l'anus, ja que amb aquest sentit apareix recollit al DCVB (|| 6. Anus (Val., Al.).

«Furó» deu ser, doncs, una pertorbació del mot sub-dialectal,la que jo coneixia.

Moltes gràcies pels comentaris, em són molt útils

Salut!