Feia tres anys i mig que no tornava a Bèrnia, a voltar la serra per eixe recorregut ideal per a l’excursionista. I és que té de tot: una vegetació que fa goig de veure (estos dies, amb tot florit, semblava un jardí cuidat per una mà experta), un forat o cova que travessa la serra de banda a banda, les ruïnes d’un fort militar i unes vistes meravelloses. Esta vegada jo feia de guia, i m’alegrí que els meus companys de ruta quedaren pagats i volgueren repetir. Tant ens va agradar que quasi no arribem a votar…
Vos en deixe unes fotos.
Vos en deixe unes fotos.
Hi havia pertot plantetes en flor.
Hem d’arribar a la massa rocosa que hi ha en primer terme i rodar per l’esquerra buscant el forat.
El forat al qual entrem, vist des de la Marina Alta. Algun terròs ha tacat amb esprai la paret de la cova i ha esborrat les ratlles del PR. Anarquía y birra fría… y a manchar la montaña. Enhorabona, xaval.
En creuar el forat, ens trobem amb esta meravella.
El forat per on acabem d'eixir, a l'altra banda, ja a la Marina Baixa. No ho puc evitar i em ve una paraula al cap...
Vistes de la Badia d'Altea, la serra Gelada i Benidorm, des del fort de Bèrnia.
Una cosina de la carxofa?
Voregem esta vall pregona pel camí que veieu a la dreta, i tornem a l’inici de la ruta.
5 comentaris:
una ruta genial!!! m'encisa.
Aqueixa planta que tut sospites que puga ser cosina de la carxofa, pel rogle de Xàtiva se l'anomena "carxofeta de Sant Joan", i segons la tradició popular si hom pateix de morenes, altrament dites col·loquialment "almorranes", despareixeran si sota el maltalf s'hi posa un falcat, tanmateix sempre de nombre imparell o senar: tres, cinc o set.
Salut
nosequi, si, veritat? Llavors la coneixes?
Cucarella, moltíssimes gràcies per dir-me'n el nom! Ja sé una coseta més sobre plantes :)
Sí clar, com a bona "marinera" que sóc...
salut.
Sí clar, com a bona "marinera" que sóc...
salut.
Publica un comentari a l'entrada