dimarts, 15 de març de 2011

He llegit: «Moderato cantabile», de Marguerite Duras

3 euros (amb copa de vi inclosa) no és un mal preu per aquesta edició

Reprenc les lectures en francés amb una novel•la curta certament estranya. Moderato cantabile és d’aquests textos que desconcerten, que suggereixen més que diuen, on els instints i les sensacions prevalen sobre cap argument. Sense haver-me apassionat —no sé si és la lectura que ara «necessitava»— ha sigut curiosa i no m’ha deixat mala boca.

Anne Desbaresdes és una dona rica porta el seu fill a classes de piano. En el bar de baix d'on rep les lliçons, un home assassina la seua dona. A partir d’aquest fet, Anne passejarà pel port cada dia amb el seu xiquet fins fer cap en aquest bar. Allí, bevent impulsivament copes de vi, conversarà amb Chauvin, un obrer del port, al qual inquirirà sobre què va dur a l’home a matar la seua parella. Ell suggerirà que la dona va tolerar l'assassinat, que la parella és va veure abocada a eixa situació com a conseqüència de la passió. Però Chauvin no en diu res clar i sovint es desvia d’aquest tema: obviant les preguntes curioses d’Anne, enceta un diàleg paral·lel, en el qual li mostra que coneix detalls de sa casa, dels seus costums i de la seua intimitat. La cosa pareixeria un destrellat si no fóra perquè davall d’aquesta aparent conversa de sords, on cada u parla d’una cosa, hi sura una tensió sexual forta. Ella tremola davant la seua presència, el to de veu d’ell és dominant, la té sotmesa. Chauvin també depén d’ella, necessita que li parle —el descans dels obrers és curt. Anne vol saber sobre la passió de la parella (la passió i la sexualitat que ella no té, que no sap desenvolupar) i vol sentir-ho de la veu d’eixe home que la té dominada. Hom diria que Chauvin és un mascle assassí i salvatge, i que Anne té ganes, necessitat i alhora por de ser presa per ell; que Anne cerca una passió com la de la parella, encara que aquesta siga també destructiva, violenta, i puga acabar amb la seua vida.